Jo mi vaig sentir identificat, al explicar com combina el treball amb els entrenaments, l'afany de superació, el patiment en algunes curses, en definitiva les múltiples combinacions de sensacions que tenim en el nostre dia a dia laboral/familiar/lúdic esportiu.
Excepcional la qualitat humana de l’Iñaki Ochoa de Olza, la seva filosofia de com ha de ser l’alpinisme, i com s’allunya dels convencionalismes i les rutines/forma de vida (casa i cotxe per exemple) per adaptar tota la seva vida entorn de la seva passió, puja muntanyes.
Llibre molt senzill del que potser esperes més aportacions a nivell d’entrenaments, però que en resum: fa enveja!! El “modus vivendi” de l’Arcadi fa enveja i et presenta maratons que jo desconeixia de tots els continents.
Primera novel·la que llegeixo d’aquest escriptor, reconegut per la seva trajectòria de novel·la negra, i que em va enganxar des del principi. I com a curiositat, el retrat que fa de els noves relacions comercials de Xina amb l’Africà, que esta deixant en fora de joc als occidentals que sempre han practicat el “win jo i les escorrialles per tu”.
1 comentari:
El del Murakami a mi em va enganxar moltíssim, potser no a la lectura, però sí a la filosofia de la llarga distància i a l'afany de superació dels propis límits. Molt bon llibre!
Publica un comentari a l'entrada