Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats. Mostrar tots els missatges

20111128

tornem a activar el bloc?



Desprès de les vacances i un temps llarg de desconnexió de la xarxa... que he fet ...

Triatló de Berga, gran cursa i amb un gran futur. prova que us recomano des de el coneixemnt de l'entorn on transcorré i per la qualitat que ha demostrat l'equip organitzador en aquesta 1a edició, on només hauran de retocar petites coses per pulir la prova.


Amb el company de club i amic, Pep, abans d'entrar en cursa.


Foto del cap de cursa a la natació.


Sortint de l'aigua.


En algun tram de baixada del circuit de bici, exigent i amb un perfil amb una mica de tot.


Corrent per els carrers de Berga, aqui anaba amb el cesc, que va dedutar en un half amb un gran resultat, no hi ha res com fer els deures ben fets.


I acabant la cursa com l'havia començat amb el Pep i la seva canalla, en 5h47m.

I la darrera cursa gran, ha estat la marató del Montseny. però abans amb l'amic Sergi vam pujar des de el pantà de Canoves al Pla de la Calma,



Com va anar per la Marató del Montseny? 44,7km en 7h15.



Aigua i aigua, als 400m de cursa els peus ben xops per creuar els 5m d'ample de la riera.






Al fons, i fent fotos als peus dels corredors l'amic Sergi. ;-)

Anaba plovent, però amb les 1eres pujadetes, fora impermeable.



Matagalls fred per el vent i la pluja que seguia regant. Feines per
deslligar una bamba amb les mans congelades... uns 5minuts :-O



Al control de Sant Marçal, km 26, tallat per el temporal al Turó (on han tingut que anar a treure gent amb hipotermia) i fer recorregut alternatiu que ha resultat llarg de collons... + fang, seguia caient aigua, creuar riera amb ajuda de corda amb aigua per sobre genolls i molta força, i més fang, Alguna culada sense consequencies.

Bona matinal i queda pendent Agudes i Turo!!

Enllaç cursa: MdM

Al cap d'una setmana vaig anar a fer el 10.000 del barri, amb molta calma, ritme "sotspupa", 1h06 però em vaig donar l'alegria i el gust de compartir cursa amb un bon amic (malgrat que ara si vol parlar de futbol), en Miguel, que any rera any, es supera.. de entrenar poc a entrenar gens, i aixins ens va... però entrada espectacular amb tota la mainada...



Properament.... mitja Mataró aquest cap de setmana, sortirem a per 1h45 amb el meu germà, i ja veurem...

20110714

Nova capçalera bloc i un podi "històric"

Nova capçalera bloc amb el 3er repte superat, la Núria - Queralt 2011




Un podí "històric", per primer canvio la "platea" per estar a dlat dels calaixos ;-))



I s'ha de reconèixer, que encara que sigui una sencilla cursa de pares al col·legi dels nens, dona bon rotllo i alegria ;-)))
A més, com que ho vaig assolir al cap de 6 dies de còrrer l'Ironcat, per mi encara té més valor, ja que les cames no estaben ni recuperades ni preparades per còrrer "ràpid".




=========================================================
minimàlia / la frase del dia / divendres, 15 de juliol del 2011
-----------------------------------------------------------------------------
El nacionalisme, quan és d'Estat, no l'esmenta ningú.

Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943)

-----------------------------------------------------------------------------

Enllaços recomanats escriptors.cat: Isabel-Clara Simó
=========================================================

20110712

Núria - Queralt 2011 "al sac i ben lligada"



Aquest any ens enfrontem als clàssics 92 km però amb més desnivell positiu per sobre dels 5.000m, i on destaquen les pujades:
  • Pas dels Lladres, 680m positius a superar en 3,8km per arribar al punt més alt del dia, 2.538m,
  • Coll de Pal, 785 m positius en 8km,
  • Gisclareny, 868m positius en 8,5km,
  • Ensija, 1.009m positius en 8km.




El divendres vespre, trobada familiar a Berga, sopar i preparar el material, que l'endemà toca "festival de colors" (i sense prendre "tripis" ;-)) ). Tot sopant, podem gaudir del paisatge i veure el tram final de la NQ, ... els darrers metres en baixada per acabar de castigar les cames, per si, a aquelles alçades de la festa, no estan prou estovades.

Dissabte 6h15: diana
Esmorzar clàssic (torrades amb melmelada casolana de la mama -bonísima-, plàtan i iogurt) i cap a fer cua per agafar el bus... són les 7h passades i ja han sortit uns quants autobusos. Aquest cop som uns privilegiats, em dormit a 1' del punt de sortida ;-))

Allà ens trobem amb l'Àlex i la Bàrbara companys del CTCB i que, van preparant el seu reportatge, que podeu veure a la seva web, on surto entrevistat al bus.

A Queralbs aprofitem per esmorzar entrepà de botifarra + papilla de fruita, tot esperant el cremallera, que es fa pregar una mica. I per acabar d'adobar-ho agafem el que no sortirà primer.

Arribem que falta 1/2h, omplir bidons, agafar dorsal i xip a canvi fiança 20€, preparar material i cap al corral, on has de passar un control previ de xip.


David, saps on ens hem ficat?

Tot esperant dins del "corral" la petem amb el David i el Francesc que s'estrenen en aquesta ultra.

Amb les campanades de les 11h engeguem 374 participants.

Això va en serio ... a la cua del vagó i encara no hem sortit de la vall de Núria. Però tranquils que això és molt i molt llarg...


C1-Font de l'home mort. Km9,1
Fins aquí hem anat tranquils, trotant una mica a partir de Fontalba, potser la sensació de que podíem haver corregut una mica més, però només és una sensació que a la 1a pujada quedarà esvaïda.
Sortim del C1 camí del Pas dels Lladres.. m’arrossego, no tibo, males sensacions, orelles tapades i els esbufecs ressonen per tot el cap (deu ser una mucositat a les vies respiratòries altes que m’està donant per el sac, no acabo de fer net).
El meu germà puja a bon ritme i em va esperant.
Un cop arribem a la carena, amb el canvi de perfil, "pla" per pista un bon tram, en que anem alternant pujades i baixades suaus, comencem a trotar en tots els trams plans i de baixada, semblà que aquí vaig una mica millor.

Cavalls camí de la Coma Morera



C2–Coma Morera - km 19,4
Aprofitant que omplim bidons, em prenc un power-gel per refer-me ja que les barretes i teca del 1er avituallament no n'hi ha hagut prou.
Ataquem la baixada cap a la Molina, trotant gairebé tota l'estona i semblà que em trobo millor.

C3–la Molina-km 27,9
Refem dipòsits amb l'avituallament de l'organització, amanida de pasta i fruita, canvi de mitjons i som-hi, que ve la 2a gran dificultat del dia.
Sortim de l'estació de tren per asfalt, i quan el deixes, al cap d'un km, aprox., agafes un tram per un paret molt dreta, per el mig d'un talla focs fins arribar a les pistes d’esquí. Aquí el desnivell es suavitza fins que arribes a la canal que et porta fins a Coll de Pal. ara vaig amb millors sensacions però no gens sobrat, esta clar que a les pujades em tocarà patir i molt.

Coll de Pal-km 35,9
Un tram pla que comença amb un corriol i desprès per un tram de pista en molt bon estat,que és molt millor que passar per la carretera, fins al xalet de la Diputació. Creuar la carretera i direcció al refugi de Rebost. Aquí ens trobem amb l'aparició sorpresa del David Butxaca (el meu company d'aventura l'any passat).


C4–Refugi Rebost-km 40,6
Mengem una mica i avall que ens esperen els pares per fer el canvi de roba i bambes. Comencem amb un tram de pujada que se m'entravessa per variar... i desprès baixada per corriols complicats i tècnics que si et fallen les forces se’t fan durs.
Control sorpresa per marcar amb el xip, i desprès sorpresa, canvi de recorregut, ens desvien cap a una pista que fa que la resta de la baixada fins a Bagà sigui de molt bon fer, i anem trotant. Aquí em trobo millor jo, i vaig tivant.

C5–Bagà-km 47,7
Ja portem 7h33min d'ultra les cames.
Avituallament "fort", canvi de bambes i roba gràcies a l'assistència dels pares, que no fallen mai !!!! moltes gràcies!!!

A més també la fem petar amb el David B.

Som-hi! que no ha estat res!!


Engeguem amb la companyia del David Butxaca


Ostres ens creuem amb 3 nois que tornen endarrere.. s'ho han rumiat millor i deuen haver decidit plegar.
En aquest tram ja hem engegat els frontals, aprofitant una de les múltiples parades que haig de fer, no vaig males sensacions ... vaja sinó fos perquè em tiba el meu germà fa estona que hagués optat per deixar-ho estar, no és el meu dia, "mig apajarat", el cap que no ajuda (potser saturat per els 2 tri226 que ja porto aquesta temporada)... però aguantant ;-))
Gisclareny? on collons l'han posat? semblà que ens tenen donant voltes, i han optat passar per "Roma" per arribar-hi. Passem per un tram preciós, una catifa de gespa.... començo a caminar algun tram mig sonàmbul... i al final arribem per darrera.

C6–Gisclareny-km 56,2
Mengem una mica, recarreguem bidons i a seguir... Ara un tram "suau" per anar fins a Saldes, sense gaires històries.

C7–Saldes-km 63
Avituallament amb power-gel inclòs, i apali, comença el festival, 1.009m positius per davant dividit en 2 segments.
Els primer tram es va enfilant i em trobo bé, anem pujant a bon ritme.

C8–Parc de Palomera - 67,5
Gaspatxo, entrepans i a seguir... collons, les indicacions ens fan passar per un tram amb aigua i ens queden els peus "guapos". Això va en serio, un primer tram de pujada pedregós per un corriol, amb esglaons de pedra que fan remugar al meu tibial esquerra.. m'ho haig de rumiar i pujar amb la cama dreta per davant, els esglaons, per prevenir... per la muntanya es veuen llums escampats, que ens van marcant la ruta a seguir. Un cop superat aquest tram ja quedem desprotegits,i el perfil es va suavitzant.. ens abriguem i ens trobem amb els 2on control sorpresa.
Control sorpresa Ensija (no arribem al refugi)-km 71

Ara ja bé un tram suau i fàcil on torno a fer el sonàmbul, fins a la canal que ens portarà cap a Peguera.

Agafem la canal, que ja coneixíem, jo de feia molts anys, i el meu germà d'haver-hi pujat amb al marató de muntanya de Berga del 5 de juny... A aquestes alçades de la prova, és fa dura i si a l'esgotament, li sumem uns pals que han dit prou (un encasquillat i l'altre es va plegant sol) i la falta de tècnica, el resultat es que en un tram sorrenc, tasto el terra i em deixo la cama dreta ben marcada...

Tots dos tornem a caure però sense més danys de "xapa i pintura"
Un tram de pista i enfilem cap al control 9

C9–Peguera-km 74,4
Passo per l’ambulància per curar les ferides i mentres el meu germà aprofita per omplir un bidó amb Coca-Cola, que resulta que és de la gent de l'avituallament, ;-)) , que evidentment ja no li deixen omplir un 2on bidó.. estem una mica cansats de Pepsi-light.

Som-hi per pista per darrera peguera, túnel, un tram de Bagà (molt recomanable per anar-hi la tardor amb els colors vermellosos de les fulles) en pujada fins l’Estany, Corberà i avall cap a Castellar del Riu, creuem la carretera el Rasos, i desprès de passar per el costa del Càmping de la Font freda, arribem al darrer control previst fins a meta.

C10–Font Freda-km 84,3
Frega als genolls de pomada, omplir bidons, un de Pepsi "es dispara" i dutxo a un dels voluntaris.. comencem amb un tram de pujada per anar a cercar l'altre costat de la carena, amb vistes a tot el Baix Berguedà. Anem a bon ritme, però el meu germà esta més fi en pujada i se’n va per endavant "si no m'atrapes ja t'espero a Queralt".
Vaig apretant però l’acabo perdent de vista.. començo a passar gent i córrer "ràpid" els trams plans de baixada, i aprofitant per recuperar quan atrapo altres participants, fins que em deixen passar,... em costa però l'acabo atrapant "amb la llengua fora", ens deu faltar 1km per Queralt. Tot aquest tram hem tingut música del cel, trons a dojo, i núvols amenaçadors que al final ens remullen una mica i deixen perillosa la baixada de Queralt.
Ens trobem un control sorpresa a 500m del Santuari. I al cap d'una mica fem fotos des d'un dels molts mirador que hi han a Queralt.


Ens trobem els pares al pàrquing de Queralt que ens donen els darrers ànims i enfilem les escales de baixada.

Núvol-donut a les 1eres cases de Berga


Anem trotant a les baixades, i aquí ja em trobo millor i vaig fent "relativament còmode", el meu germà va bé, gratament sorprès i em demostra que ha portat els deures més ben fets que jo.
Baixant per els carrers de Berga en paral•lel amb el cotxe dels meus pares, i fent una mica de conya dels 90 km que portem acumulats.


Els darrers 300m ja els fem amb la família al complert i amb l'objectiu assolit, acabar-la, i amb el regal extra d'arribar a una bona hora per esmorzar, abans de les 9h.



I al final això és el que vam trigar: 21h54min26seg


Vaig arribar bastant fos i rumiant que ja n'hi ha prou de patir d'aquella forma.... però desprès d'uns dies per recuperar-me dels cops, dels peus inflats, passar per la fisio per recuperar una mica els músculs.... el cap ja torna a barrinar nous reptes... ara que toca germanet?

20110608

va per tu, Carles !!!! EXTREME MAN Salou 226

Siguis on siguis Carles, et portaré sempre al cor ... va per tu !!!!



Fins aquest any la relació amb tu i amb les curses 226 han anat en paral·lel, a partir d'ara, estiguis on estiguis, espero que les puguis compartir amb mi.

Allà per el 98 ens vam conèixer per circumstàncies professionals, vam fer amistat i compartir moltes converses, escapades a còrrer els migdies en ple sol dinant desprès a correcuita per tornar al lloc de feina, em vas donar a conèixer el Trophée Desman (Raid per empreses) i ens vas empenyer a participar-hi, vas aguantar les meves paranoies en el camí cap al meu 1er IM, l'home de ferro a Eivissa en aquell mateix 98, vam compartir cotxe, em vas explicar moltes històries de rugby i donar a conèixer el 3er temps,.. i al 99 vas emprendre un altre rumb professional, però vam mantenir el contacte, dianrs esporàdics i alguna trobada amb families, la darrera a la franja on vam gaudir i molt de la vostra hospitalitat, de les festes del poble, i de les excursions que vam fer... i ara lamento els dinars que per "a o per b" no hem pogut fer i que ningú ens tornarà.

Gràcies Carles per ser com eres i transmetre aquesta alegria de viure, gaudir del dia a dia amb alegria i ser tant bon amic dels teus amics !!!!

La transició Ironcat a Extrememan no va estar com me l'havia plantejat ni com me l'hagués pogut imaginar mai...
  • una 1a setmana de recuperació, bé aquesta part si ja que fer el gos s'em dona prou bé, i només faig una sortida d'uns 60km en bici i un parell de sessions suaus de piscina, ah! i la meva 1a victoria amateur a la cursa de pares de l'escola ;-)))
  • una 2a setmana de càrrega on no hem trobo massa fí i l'entrenament es redueix a 1 sessió de natació i 1 de doble de bici, per sumar 64km més
  • una 3a setmana de "tappering on només faig una sessió de natació d'uns 2.500m, i rebem la patacada, el Carles ens ha deixat


Dissabte anem a recollir tot el material i per variar, en aquesta cursa torno a tenir tot el recolçament de la família, moltes gràcies !!!!

El dia de la cursa, el meu pare m'assisteix de matinada, i tot sota control i amb marge de temps suficient.. Amb l'Àlex (company club) ens trobem a boxes. Un cop revisada bic, enfundat neopré, etc... em col·loco a la camara de sortides, fins que vaig a obrir el casquet, i em quedo amb 2 trossos a la mà. Parlo amb la Laura (jutgessa principal) i com que no en tenen de recanvi, em diuene que surti sense.. al cap d'una estona apareix un noi de l'organització i m'en donen un, gran eficiencia.
Darrers ànims amb el Coro (Jovent 79), Salva (CTG), etc.... crit per treure els nervis i a gaudir.... natació neta i amb sustos amb les meduses, fins a 5 es creuen en el meu camí, i 2 per els pels no me les menjo.

1a volta ok, amb la conya de la natació a l'Australiana (sortida a la sorra que ens portarà uns 2min) que entenc que per el públic és agraïda... per allà rebo els ànims del meu pare i del Joan Marc (ja esta allà, al peu del canó)...




... i a per la 2a amb l'Àlex que acabarà sortint a darrera meu ... i en 59min20 ens plantem a la T1.



T1 lenta, en 8min08s. Em vesteixó de ciclista mantenint el top que ja portabá de la natació, i a per la bici.



Buff! La bici ... regulo i tothom em va passan, jo a la meva. Cau el 1er port i més llarg del dia, La Mussara, desprès un terreny puja-baixa on no pots descansar gairè i a les baixades tampos et pots relaxar en excès amb alguns revols ben tancats...



.. i arribem al km 100, passat el port de La Figuera on tenim el avituallament personal, canvi-ho el bidó-biberó per un de nou, cauen 2 donuts (s'em possen de fabula) i em posso crema solar que ja s'ha decidit afegir-se a la festa... passem Lloar i veig una pared a l'altre costat, km 114, 2-3 km de pujada fins a Gratallops, potser un 15%?, no ho se però a mi em deixa tocadet i madur.. des d'aqui fins al final a rodar per no caure de la bici, ja no vaig sobrat de forces, més haviat justes. Pujant a Coll Roig, la darrera dificultat anunciada del dia, m'avançen en Salva i en Coro, apareix en Joan Marc animant...



... i un cop coronat, ens queden 10 km de baixada, més 30 amb tendencia cap abaix, però amb "falsos llanos" i un lleuger vent en contra que aquelles hores fa mal. En aquest tram atrapo al Coro i el fem juntsrespectant el no draft. Deixò la bici desprès de estar-mi 8h18m27s.. amb la familia al peu del canó esperant la meva arribada gràcies al SMS oportú d'en Joan Marc (gràcies nen, això no té preu).



T2 en 6m20s, un pel més ràpida, on m'unto bé de crema, malles, bambes i gorra de LZ06(hadmade by mama que només n'hi ha una).

Marató en 4h59m00s, còrrer-còrrer va ser que no, vaig caminar/còrrer, sense problemes físics extraordinaris però amb la ment i les cames molt tocades de la bici.



Atrapo al Coro cap al km 11 i anem fent junts, combinant el caminar i còrrer. S'ens afegeix el Joan Marc que em dona suport i conversa els darrers 26km aprox. (això no té preu). Cada volta passes per contrameta 2 cops, i per allà tinc la familia donant ànims, amb els peques xoquem mans, el Dani, l'Àlex, la Barbara (encara que no la vaig veure) i el públic et va donant ànims per el teu nom - gràcies a que el dorsal el portaba imprès -.



Circuit pestos per el meu gust amb molts trams de pujar-baixar de voreres, trams estrets separats per cons (si enlloc de 300 i escaig haguessim estat 1000, per allà no passem), molts creuaments de carrers (però perfectament coberts per voluntaris, protecció civil i policia urbana) però amb dos avituallaments ben ubicats, de forma que en cada volta de 10,5km en tenies 4. Cap a la 3a volta el Coro es queda, va més tocat i jo vaig fent a ritme trote "cotxinero".... procuro manteir el ritme, tot i que encara faig alguna caminada llarga, però a mesura que s'acosta el finall vaig reduint els trams de caminar, deu ser l'efecte arribada que et fa pujar un pel el ritme i deixar de caminar. Duarant la marató tiro de coca-cola, aigua, algun tros de tarnja i un parell de gels de squezy que donen als avituallaments.



Darrers metres, abraçades amb el Dani i el Joan Marc, saludar a la familia i el Nil s'afegeix per fer el darrer tram.. de fet em tiba per entrar, molte semocions, per fí creuo meta, content per superar un nou repte i possar al sarró l'onzè IM, en 14h31m17s.

Gràcies a tot/es per el suport !!!

20110515

IRONCAT: història del 10 de 10



Temps total: 11:54:02
Natació: parcial 27 amb 01:00:08
Bici: parcial 121 amb 06:37:08 a 27,19 km/h
Cursa a peu: parcial 55 amb 04:16:46
Clas. Masculina: Posició 87


Divendres baixem cap al Delta amb l’Oscar

Allà ens trobem amb el Joan Marc, al Restaurant Lo Racó del Riu, a la vora de Lo Passador, pont nou que uneix Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, i a l’inrevés, per donar compte de la Paella “del ric”, crec, com que l’elecció la va fer el local, no vaig estar a l’aguait, “paque”, si estava per llepar-se els dits.....

Desprès ens anem cap a fer un petit cop de cap, i ensenyar les meves dots roncadores al company d’expedició i debutant, el gran Oscar, per mides i per com és ;-))

Ens acostem a recollir el dorsal i a escoltar la reunió tècnica, amb un parell de novetats:

  • Circuit de natació passa de 2 a 3 voltes, amb un rectangle de 50 x 500 amb boies als extrems i als 250m dels laterals llargs.

  • Participa un atleta invident, en J. Josep Artero que, segons indican a la web de la fede, ha estat el primer invident al món en poder acabar un prova de distancia Ironman. Per fer el repte ha tingut el recolçament d’un caiac, bici tandem i guia a la cursa a peu. ENHORABONA!!! Aquest esperit de superació és d’admirar!!!!



Xerradetes i batalles varies amb en Robert, Josep Maria, en Tocola, Walter, Jesús, etc.... i a fer una orxata amb el Joan Marc.

Arreglar les bosses, sopar i a dormir.. per un cop em va costar agafar el son, per sort del company que el va poder agafar abans de que actives l’orquestra roncadora ;-))

Dissabte 4:50h el despertador
Baixem a esmorzar, “potito” de fruites, un entrepà petit de pernil dolç i formatge, donut i cafè amb llet amb ensaïmada.

Anem a preparar bidons, 2 de Recuperation i 2 amb papilles de 8 cereals amb llet d’ametlles (1 de cada els deixaré en una bossa per recollir-los a mitja bici).

A continuació a recollir les bicis. Inflo i instal•lo l’aerodrink a davant per poder portar aigua, ja que els altres 2 bidons ja porten alimentació alternativa.

Entrar a boxes, deixar la paradeta apunt, i cap a l’habitació a posar-se el neopré.

Darrers ànims amb l’Oscar mentrés el Toni Riera engresca i “destensa” l’ambient amb els seus crits “Espartanos” ...

7h02m56s... som-hi....
Sortim, s’acaben els nervis a la que els músculs s’activen i es posen a fer el que, se suposa, els hem estat preparant els darrers mesos (bé uns més que altres, però sempre el màxim que és pot).


Natació (3 voltes de 1.100m + anar fins al port)
Mar plana (ja tocava a la 4a no tenir muntanyes russes a l’aigua) amb boies perfectes (bé per ser nota de 12 haurien de ser de un color diferent les d’un costat del lateral llarg ja que més d’un va prendre malament algun cop la boia de referència), i un circuit de 1.100 m de fantàstic, un encert el canvi. A més la temperatura permetia nedar sense neoprè, per sobre dels 21º, i algú ho va fer, però jo no ho recomano si és pot fer amb neoprè, perquè són 3.800m, per seguretat i perquè és va més ràpid.

Un cop passat els 1ers 250m d’aclimatació al neoprè, ja que era el 1er cop que me’l posava aquest any, intento nedar llarg i un cop fixades les boies en el punt de mira, a pinyo fixe endavant. Una natació de les més relaxades que he fet i gaudit mai, sense cops...i al final 1h pelada. L’únic però seria que el Garmin de l’Oscar ha marcat 3.600m. Vist que no he nedat gaire aquest hivern, i no he passat dels 5.000m en una setmana, i la sessió més llarga deu haver estat de 2.500m, el rendiment ha estat excel•lent.



Transició en 5m46s i vist els meus antecedents, “no esta mal” però millorable. Em posso, a sobre de la roba de triatló, equipació de ciclisme -mitjons, mallot i culotte-. Aquest any no caldran peçes d’abric ja que el dia esta radiant i la temperatura és molt agradable

Bici (6 voltes de 30km)
No fa vent, o en tot cas un lleugeret airet, vaja perfecte, no fa ni un any les bicis les portàvem agafades amb les dents i amb les bicis inclinades, repenjats al vent criminal que ens entrava de costat. Agafo el ritme que crec puc mantenir tota la bici, entorn els 27-28km/h, tot i que tinc molèsties ala corva interna del genoll dret. A la 2a volta minven les molèsties i vaig pujant lleugerament el ritme fins a la meitat de la bici. Llavors per allà les 11h, comença a pujar el vent, i a la 5a i la 6a volta ja és fa més evident, i els trams en sentit cap a Deltebre ens hem d’acoblar i barallar-nos, però amb la sort que no és tant fort com el de l’any passat, i a més és frontal, per tant les anades a uns 23 km/h i les tornades per sobre dels 30km/h sense patir, i amb trams de 40km/h però jo opto per ser prudent, afluixar que desprès queda una marató.

A la bici vaig prendre 2 “biberons” (novetat per mi, recepta del Roger que li va passar al Ferran i a l’Oscar, gràcies perquè se’m va posar bé), 2 bidons amb Recuperation, 3 Coca-Coles, 3 aigües, 2,5 plàtans, 4 barretes energètiques Nutriesport de xocolata (noves d’aquest any per mi) i 2 pastissets de la zona amb cabell d’àngel (mida “empanadilla”).

Durant tota la bici ens anem animat entre esls que ens coneixem, que sempre ajuda a “relaxar-se” per un moment. I a l’hora d’anar a boxes ja veig a la família que ja han arribat a l’iniciar la darrera volta, però encara no els havia vist.

Transició en 1m57s
A bon ritme, em trec la roba de ciclisme, em canvio els mitjons i carrego dos powergels.

Cursa a peu (6 voltes de 7km)
1er direcció al Parc Natural del Delta, i al punt de gir et posen una polsera. El joc és senzill, agafar polsera, tornar a passar per boxes, allargar-ho fins al port, i desfer el camí... fins acumular-ne 5 de negres i 1 de blanca. ;-)

Surto ràpid, passo el km 2 a un ritme aprox 4:40... afluixo que això és llarg i fa una calda de nassos. La planta del peu esquerra esta adolorida, una durícia que m’està donant guerra darrerament i s’ha baixat ja carregada de la bici, ha decidit unir-se al festival. Per sort, amb el pas dels km’s ha anat minvant.


La calor és insuportable, em rego amb aigua, m’ofereixen gel però no n’agafo en un principi, però desprès acabaré omplint la gorra amb gel trinxat per posar-me-la al cap, estem corrent dins d’un forn!



Engego la calculadora.... veig que és factible tornar a baixar de 12h, desprès de fregar-ho en un parell d’ocasions.... i al meu ritme de creuer, entre 5:30 i 6, amb aturades controlades al passar per els avituallaments, em porten a assolir el repte.

  • Volta 1: 37m36s (ritme de 5:22)

  • Volta 2: 43m31s (ritme de 6:13)

  • Volta 3: 43m12s (ritme de 6:10)

  • Volta 4: 43m45s (ritme de 6:15)

  • Volta 5: 44m12s (ritme de 6:18)

  • Volta 6: 44m15s (ritme de 6:19)




L’estomac es comporta però tampoc l’estresso intentant prendre gels o altres coses solides, vaig tirant a base de Coca-Cola, una mica d’aigua, encara que majoritàriament la utilitzo per refrescar-me fins a la mitja marató, moment en que s’encapota, i la temperatura baixa i fa que sigui més suportable el córrer. Cap el km 24 dissolc un Power-Gel en una ampolla d’aigua, i me’l prenc tot caminat per assimilar-lo millor.


kit-kat amb l'Oscar, a mig camí de finalitzar la marató ..



per fí, les 2 manetes al sarró!


Però hi ha moments en aquestes proves que no tenen preu....
    els ànims mutus amb el Robert, Coro, Josep Maria, Alex, el Miguel (amb qui vam patir molt en les voltes finals de l’IC2010),
    especialment viure en directe el debut de l’Oscar, i desprès d’haver compartit part del camí preparatori, veure’l engantxat a darrera a la natació, volant baix amb la bici i “còmode” malgrat un bessó que li va donar algun avís al final de la marató, per acabar fer un “marcon” ... NEN FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!
    els ànims del Joan Marc, abans, durant (des del cotxe d’obertura de carrera, des de boxes, des de la barrera, des de l’arribada) i a l’acabar, un plaer anar-nos trobant per el camí “xec”!
    veure la lluita de l’Eulàlia, companya d’equip, contra els temps de talls i les condicions climatològiques, més adverses contra la cua de cursa, i superar-la,
    els ànims dels voluntaris,
    dels amics Jag, Enric, del públic en general, i uns quants més que em deixo (disculpeu)... ,
    que els amics s’interessin per com va la cursa,
    i els ànims de la família......no té preu, que els teus fills corrin algun tram amb tu, que t’avancin i no hi puguis fer res,... i que tibin de tu per entrar a meta, això no té preu....




Tot això, a portat que el final del camí, engegat uns mesos endarrere, hagi acabat en la suma d’un altre tri226, en 11h54m02s. I ja en van 10!
Abraçades molt especials amb els meus i amb l’Oscar (bé aquest més aviat s’arrepenjava ;-)) ) i amb el Joan Marc que quan no fa de xofer esta a meta apuntant dorsals dels arribats (el super-resident col•laborador de l’Ironcat) i sino esta cercant un imperdible per mi que s'havia trencat el dorsal per un costat.



Pizza, 2 clares, massatge a 4 i 6 mans,... dutxa, recollir en mig d’un xàfec que ha deslluït el final de festa i ha endurit les condicions de la cua de cursa, quins pebrots que teniu nois! La meva admiració per na zona de la cursa que ja he viscut des de dintre, i és un altre món, molt peculiar i dur mentalment, per aguantar 14, 15 o més hores de cursa s’ha de tenir una pasta especial.

I ara a recuperar... les sensacions són bones, he fet alguna carrereta seguint al Nil a la seva cursa, i puc baixar força bé les escales. El pitjor és el tatuatge nata-maduixa que porto l’esquena i braços, i les molèsties a la planta del peu ...... i en tres setmanes tornem a sortir a competir contra un mateix, amb unes altres expectatives, molt diferents, en una altre zona, més calor, bici amb perfil per les carreteres del Priorat, un altre història per descobrir i escriure a partir del proper 5 de juny, al EXTREME MAN I no sóc l'únic, com a mínim som 6 que fem el doblet, i d'aquests segur que algun en fa un 3er aquest any i poter un 4art :-O .

IRONCAT FOR EVER !!!



galeria fotos natació de l'Isidro Merchan

Classificacions