Crònica Roth (dmg 13.07.2008)

Ha arribat el gran dia!!!


4:00h. Sona el despertador..... esmorzar ..... els entrepans del picnic no m’entren, i opto per menjar dos iogurts amb cereals, més un iogurt sol i el formatge d’un dels entrepans.... escàs però és el que hi ha per incorrecte planificació (“suma i sigue les pifies de novato”).

4:30h. Agafem el cotxe per acostar-nos el més possible a la T1 i deixar el cotxe en un punt on la Júlia desprès el pugui moure per arribar-se a Roth.... el deixem a tocar de Heuberg en uns camps habilitats com aparcament. Realment aquesta colla saben el que fan i a més fan anys que ho fan, i estan en tots les detalls.

Revisem bicis, ubiquem la bossa de la T1, una evacuació major ...

Anem a la carpa situada a la vora del parc dels equips de relleus, on ens marquen la lletra del grup d’edat al bessó esquerra i el dorsal al braç dret.

6:20h Surten els professionals, dones i veterans.

Liquido l’ampolla de 1,5l d’aigua amb Recuperation que he anat bevent durant la matinada, juntament amb un power-gel, intentant compensar l’esmorzar molt curt que he pres avui.


Ens posem els neoprens, evacuació menor, ..... lliurem la bossa amb la roba per desprès de la cursa, i ens acostem a la precamara de sortida per les diferents series.

7:15 en T.A. entra al “matadero” i per allà ens trobem a la colla de Berga que van en la seva mateixa sèrie, entre ells en Jordi Vilajuana company d’aventura a Roth2003.

7:20 en Toni i tots els del casquet rosa es posen en marxa.

7:25 ens criden, passem control de xip amb el Toni Colomo, ens desitgem sort i cap a l’aigua.

Vaig directe cap a la línia de boies que marca la sortida per estar a 1a fila i minimitzar cops.. com que queda una mica aprofito per “escalfar el neoprè”.....

7:30 sortida... em toquen els peus.... em faig un esprint de 100m per buscant la “tranquil•litat”.

La natació és molt tranquil•la per el que fa a cops, a part d’alguna creuada puntual o algun petit toc, però res d’important.

Hem situo a la part central on tens més fàcil trobar les referències, piragües o boies enormes, i crec que menys risc de fer esses per el canal. Al cap d’uns 15 minuts ja comencem a atrapar nedadors endarrerits de les series anteriors.

En uns 24minuts arribo a l’extrem nord del circuit ... buf ... no baixarem de 1h.

Quan passo a l’alçada de la zona de sortides veig al T.C. .... com neda el nano!!!! Jo apreto una mica per sortir al davant... almenys en aquest sector vull fer el 1er del club ;-)


8:34 Surto de l’aigua amb un temps de 1:04:56, correcte i punt...



T1 llarga, 8min34s, però cal abrigar-se, em poso mallot i xaleco “windstopper” sense mànigues, “manguitos”, el culotte sense tirants per sobre de les malles de tri, mitjons i les bambes, no hagués estat malament portar els botins.

8:43:30 Pujo a la bici

Continua plovent.

Problemes!!! El canvi no funciona bé, i no pujen ni baixen bé els pinyons... per sort a Eckersmühler, a uns 5 km en baixada des de la sortida, hi ha un punt d’assistència de la gent de Mavic. I amb uns 5 minuts ho solucionen... vaig muntar incorrectament o es va afluixar el desviador de darrera del canvi.

Primers repetxons i les cames no tiben... paciència ...

Km 10 ingesta del primer power-gel, i que aniré prenen cada 20km, fins a un total de 9, a més del mig plàtan que agafo a la majoria d’avituallaments. Una altre bona notícia la panxa funciona bé durant tota la bici.

Km 20, es succeeixen els repetxons i les zones de rodar ràpid..... m’entra son, i em passo uns 15km lluitant per no adormir-me. Què m’està passant? Suposo que és l’acumulació de fets com falta d’hores de són de les darreres setmanes i el “mono de cafeïna” per la disminució de pressa de cafès els darrers dies i el no haver pres cafè al matí... més paciència.....



Els peus comencen a quedar tiesos, estan freds i adormits, tanta aigua comença a passar factura. La bona notícia és que almenys no tinc sensació de fred a la resta del cos.

Cap al km 30 segona parada tècnica, ara per evacuació menor.

Per aquí passa un avió anomenat Torbjorn Sindballe, que farà la bici més ràpida en 4:22:16 i acabarà 3er .... el resultat és que m’arranca tots els adhesius.

Km 35. Greding, el repetxo fort de la bici vaig clavat però l’aconsegueixo passar, i aquí comença el sector més “pestos” del circuit amb uns 2km de pujada forta, i desprès uns 3km de fals pla amb aire de cara on jo continuo anant clavadet. Aquí em passen els dos primers de relleus en paral•lel, vaja manera de caminar aquesta colla.



Km 56. En un altre dels repetxons que passo clavat i amb punt d’animació inclòs, tinc d’apretar perquè l’ambulància que ve per darrera no pot passar perquè tenen un estrada muntat al mig de la carretera.



Km 70. Solarer Berg a Hilpostein. El tram amb més ambient, la pujada que semblà extreta d’un dels grans finals d’etapa de muntanya del Tour de France ... amb aquest ambient és difícil no passar-se de rosca, però jo vaig fent que no estic per gaires festes.



Km 75. En la tornada cap a Hilpostein tinc una estona de bones sensacions i aconsegueixo rodar fort (per mi és clar.. per sobre dels 40km/h) però l’alegria durà poc.

I tornem a començar la 2a volta, ara ja sense la companyia de la pluja, i semblà que es va assecant la carretera, per tant a les baixades em deixo anar amb més “alegria”.

Repeteixo parada tècnica, la 3a del día, per la mateixa zona, sense tenir un altre tram de lluita amb la son, però ara menys estona.

Encara hi ha força gent al circuit animant, però es comença a notar que els bons ja estan en plena marató.

Intento aguantar el tipus i anar el màxim de temps possible acoplat a pesar del dolor de lumbars per l’acumulació de km en aquesta posició.



Un cop passada la Solarer Berg per 2on cop torna a apareixer la pluja, que ja m’acompanyarà fins al final de la bici.

La hidratació l’he fet a base de dos bidons de Recuperation, un i mig d’aigua i mig de cola que em dona l’organització, en total 2,6l de líquids.



I per fí arribo a Roth, trec els peus de les sabatilles i la deixó als voluntaris de la T2 i cap a la carpa.

Mentrès jo vaig a la meva, amb 8:09:34 en patrick Bernay s'endu aquesta edició de Roth. I al podi l'acompanyen en Pete Jacobs a 3min. i Torbjorn Sinbale a 6min.

I en dones, Yvonne Van Vlerken amb 8:45:48, acompanyada per Erika Csomor a 2 minuts i Gina Ferguson a 12min.

T2, una mica millor, 5min56seg. Menys malles triatló, la resta va fora, la intenció és posar-me roba seca, però durarà poca estona aquest estat, mallot sense mànigues, gorra i mitjons. Per poc, però m’enrecordo de treure’m el culotte de ciclisme.

Al sortir de la carpa, hi ha un avituallament, i a més de veure quelcom m’agafo un tros de pastís d’arròs, ESTA BONÍSSIM, acabo de fer una imprudència, però no se com ho faig per no ofegar-me i començar a trotar suaument simultàniament.

Enfilo la baixada a bon ritme a la cerca del canal. Hi ha uns 4km fins al canal, per mig de boscos i predominant l’asfalt. Aquí em creuo amb un keniata de l’equip guanyador en relleus, que fa 2h17min en la marató.


Al canal la pluja torna a fer acte de presencia de forma suau. Vaig amb bones sensacions i ens anem creuant amb els coneguts, els de Berga van volant, el T.A. em porta uns 10km (l’historia de l’Ironcat no es repetirà i pot assolir el seu objectiu, marató sub 4h i IM sub12h - t’ho mereixes Toni!!! -) i el T.C. em porta 4km (com que no ens coneixem no se a que atenir-me però se’l veu corrent fe forma consistent, la propera creuada marcarà si tinc alguna opció per agafar-lo ¿?¿?)

Vaig avançant gent, i gairebé no em passa cap triatleta a excepció dels rellevistes, però aquests no compten ;-)

Hem planto al punt de gir, cap el km 12, a un ritme de 5:30, i decideixo fer una aturada a l’avituallament per prendre el 1er powergel i deixar-lo assentar bé. Semblà que l’assimilo bé i torno a engegar.

Km 14 la pluja es transforma en intensa, i una mica més tard en un diluvi. Córrer per el canal es fa complicat, els 3m d’ample del canal es queden en 1m per la part central transitable ja que els laterals és un continuo de bassals.

Cap a la mitja marató la pluja remet, i al cap d’una mica ja s’atura definitivament la pluja. Aquí comença la cursa de veritat, les ganes de caminar apareixen, costa mantenir el ritme.

A l’avituallament d’Eckersmühlen camino una mica i em prenc l’altre powergel. Aquí fem tot un tram de quitrà i la ctra. va pujant lleugerament fins arribar al punt de gir. En aquest tram em creuo als companys que transmeten bones sensacions i es fa evidentment que avui no hi haurà cap remuntada. Comencen a aparèixer triatletes tapats amb mantes tèrmiques o plàstics, el fred els ha calat. Aquest és una altre raó per no parar de córrer, no agafar fred.

El tornar al canal i saber que queden uns 8km hem donen energies per fer el darrer esforç. La temperatura de la jornada permet que no agafi líquid en tots les avituallaments, n’hi ha cada 2km, i quan agafo predomina la cola i l’aigua, i sóc incapaç de prendre isotònica.


L’estadi és a la vora... sensacions d’eufòria, de la feina acomplida, trobo a faltar els de casa, pell de gallina, a punt de plorar... ALEGRIA!!!! dubtes esvaïts, els mesos d’espera passats, i el doble repte assolit...

va per vosaltres Rosa,Nil i Xènia.... per la paciència i compressió per aquestes bogeries meves.



I també gràcies al Toni Arco i la Júlia per acceptar compartir el cap de setmana amb mi, el Toni Colomo per les seus ànims en cursa, al presi per els seus SMS, els gamilligueros per els seus ànims, els correcats, companys de feina ..... i especialment a la Sole per els seus massatges, el Carabén per clavar-la amb la seva falca i al Joan Freixa per programar entrenaments a un amb una agenda improgramable.

I quan arriben les 16h de l'inici de la prova fan la festa de cloenda amb focs d'artifici a l'estadi.

Retrobada amb els companys al acabar.. i sense reposar gaire recollir trastos, menjem a la fira salsitxes i burrito, més un a hidratació adecuada a base de suc de civada ;-)

A quarts de 12h de la nit, al carrer de l'hotel un animalot es posa a donar cops de martell per afluixar les pedals de la bici, fet que permet presentar-nos a la gent d'aquell barri de Nurenberg ;-) (pèrdona Toni la situació)

L'endema cues camí de Munic per anar a agafar l'avió per tornar a casa.

Seqüeles: molèsties musculars com és habitual però en el meu cas no em puc queixar ja que sóc capaç de caminar bastant correctament. Però en aquesta ocasió, el vespre de dilluns m'adono que tinsc els peus i els turmells inflats, cosa que no m'havia passat mai. Però en 4 dies de repòs, aïgua freda i mitjons de compressió queda solucionat.

ara a descansar ..... i a pensar en les properes metes ............