Crònia Ironcat08

Natació: llarga i en sec (... vull dir que no va ploure)
Bici: rentat, assecat i al final 4 gotes més
Cursa a peu: rentat i assecat

Bé, la cinquena edició de l’Ironcat ja és història, i en el meu cas, una gran història per les bones sensacions i l’excel·lent rendiment extret als justos volums entrenats,. A més m’ha permès descobrir que són antitriatló, ja que si el triatló sense calor no es pot entendre, resulta que jo funciono bé en condicions de fred i pluja com les d’ahir.

I feta aquesta petita entrada, aquí va la crònica,.. esteu còmodes, no sigui que us agafi mal de ronyons.

Fins el dijous a la nit no tinc temps de mentalitzar-me, mentres preparo la maleta ..... deixant organitzat el material per transicions en diferents bosses....

Divendres ja començo a trobar cares conegudes per l’hotel, Txell, Miquel i Jordi del Triatló Jovent79, Nico del Sitges, Robert del Reus, Toni Arco company dels Cíngles de Bertí, Toni (korfbaler) de corredors.cat, etc... El Toni A. em passa la bossa amb els dorsals, i m’informa de les novetats respecte edicions anteriors com, adhesiu amb el dorsal a col·locar-se al braç esquerra enlloc del tatuatge a base de rotulador clàssic emulant als corredors de la copa del món, avituallaments, etc...

Dissabte a les 4:45 el despertador sona, ...., bàscula 89,7 kg ..i cap a esmorzar que a les 5h obrien el bufet. Esmorzem l’equip al complert, 2 de 2, recollim trastos i a les 6h marxem cap a boxes, no sense tornar a passar visita amb el Sr. Roca.

Passo control d’entrada amb els jutges, ocupo el lloc a boxes, i col·loco tot el material ordenat i protegit de la pluja per si un cas, amb una gran bossa de plàstic... desprès la pluja faria que això fos un gran encert.

Vaig retrobant més cares conegudes, rialles, nervis, tensió, corredisses per tornar a passar visita amb el Sr. Roca, neoprens que s’han encongit, vaselina, oli, esparadraps, manxes, barretes,......i a les 7h sortida.

Em poso a la part exterior del rectangle a recórrer, per evitar cops .. orientació complicada per la llunyania de les boies als trams “paral·lels” a la costa, 1a volta en uns 30minuts..ufff que serà llarg això avui..... Natació força neta a excepció d’alguna creuada per davant d’algun altre triatleta, ... o potser sóc jo el que em creuo per darrera ¿?¿?¿?¿? 2a volta amb millors sensacions però se’m continua fent llarg, tancar rectangle i volta a l’espigó per tocar terra en 1h10min .... passo per la dutxa i excursió fins al box.

T2 llargueta .... posar-se dorsal, mallot nou (estrenant material com es recomana), culot sense tirants, “manguitos”, mitjons i sabatilles ciclisme, 6 powergels més al mallot, casc, ulleres i a sortir que el Delta ens espera.

Plat petit, el 38, en un 95% del dia. Primer badem i salten els desmontadors, aturada i un voluntari me’ls retorna... ara viatgen a la butxaca del mallot i a seguir. En algun punt del recorregut vaig perdre una de les càmeres que portava penjant amb velcro del suport postseient X-LAB (això ho haurem de fixar millor el proper cop). Per el moment no plou però no fa calor i els “manguitos” van de cine a més de que aixins segur que la família em veu a venir ;-).
Vaig saludant als que ens coneixem i ja veig passar al Robert enxufadissim i súper concentrat .... i veient com em comencen a passar ... però jo a la meva que aquesta pel·lícula ja me la conec, i si un és de ritme “verano azul” s’accepta i punt. 1a volta a uns 29 km/h, o sigui que massa forta per les meves possibilitats. La mitja del dia acabarà en uns 26,4 km/h sobre la bici sense considerar les dos paradetes a regar que el terreny esta molt sec i la de posar-se l'armilla.
La família, Rosa, Nil, Xènia i Papis, a més dels amics, coneguts i desconeguts, estan per allà aguantant la pluja i animant sense defallir... moltes gràcies a tots, i especialment als voluntaris.
Bones notícies, el Dani i el Santi, estan a sobre de la bici, vol dir que un ha superat els problemes físics a l’inici de la jornada i l’altre la falta de metres.
A la 2a volta comença a ploure, i en aquesta o la següent opto per posar-me l'armilla per poder suportar millor la pluja i l’aire que es començava a aixecar. El vent en els 7km de tornada cap a l’Ampolla es comença a fer notar des de la 3a volta fent que en aquest tram rodes a velocitats de 22-24km/h recordant el ritme de l’any passat.
S’ha d’anar amb conté en un tram amb mal asfalt i grans bassals, el tram urbà amb diversos badems i pas de vianants, a més de les rotondes, però cal destacar que tot i que el recorregut esta moll, la bona qualitat del nou asfalt en gran part del circuit ajuda a que sigui més segur el circular en aquelles condicions.
Més enllà del km 60 em comencen a passar els amics, Toni, Joan Marc i Dani, com molts d’altres, vaja fins a més de 100. I quan encarava el final de la 4a volta, cap el km 110 em dobla en Robert que enfila com una fletxa cap al 150.
A mitja 5a volta tornem a fer la paradeta per destensar la bufeta.
El cop del dia, cruïlla Deltebre, una Cervelo negre recolzada a l’ambulància .... merda, en Joan Marc assentat al terra i tocant-se l’espatlla esquerra.. parada ....hem quedo atònit, no un altre cop, no!!! .... què ha passat? Em respon “un cop fort a l’espatlla i al maluc pendent de la revisió mèdica.... però tu tranquil i segueix” ... que gran que ets Joan Marc!!!
Al km 150 els llenço a la família l'armilla i els “manguitos”, ha sortit el sol i ara comencen a fer nosa.
Al km 170 m’atrapa el Ramón de corredors.cat, ens presentem i la petem una estoneta en paral·lel, quina moral i alegria em demostres... en un moment de la cursa va badar, venien dos triatletes de cara i un vehicle i se'n va anar a recollir arròs .. per sort només una bona rascada al genoll i la bici enfangada però sencera... i ell allà amb més “moral que el Alcoyano”... el deixo marxar que va més fort que jo, i no vull forçar.
Encaro el final amb bons ànims ja que no he tingut els patiments de l’any anterior, apart de les lumbars que han anat donant per el sac, ara si, ara no, ara també .. però suposo que si es va molta estona acoplat deu ser el preu a pagar, i amés si no ho has entrenat prou.

He sobreviscut a base d’uns 8 powergel, 2 barretes, 3 plàtans, 3 bidons d’aigua, 1 bidó de coca-cola i 3 d’isotònics.
Cal destacar que al ser un circuit de 30 km, o sigui 6 voltes, et pots arribar a creuar amb els companys de batalla fins a 12 vegades.... i et vas animant mútuament, eh! PIM, PAM Santi!!!, Robert, Toni’s, Joan Marc, Dani, Txell, Miquel, Jordi, Jaume Teres, etc...

T2. la bossa ha fet la seva feina i el material per la cursa a peu esta sec, .. canvi de mitjons, bambes, 2 packs de 3 powergel cap al mallot, gorra i a córrer que ens estan esperant.

Esta plovent, enfilem cap al port, i per no provar les coses abans, descobreixo que els powergels molesten al mallot, .... l’estomac no esta fi. Un cop passat boxes trobo la família i li dono a la dona 1 pack de powergel i les ulleres, s’ha d’alleugerir càrrega. No veig al Dani, desprès ho entenc, el vaig avançar a boxes ja que es dedicava a enviar cròniques a les transicions per SMS a la boda gamilliguera de l’any, felicitats Gabri i Olivia.
La 1a volta en 35min, o sigui a 5min/km, només camino en 1 avituallament en el que em prenc coca-cola, la següent un pel més lent, i també paro només en un dels tres cops que ho podia fer, per tornarà prendre coca-cola. Amb perdó, però vaig correnta ritme de pets i rots, no esta massa fi l’estomac. 2a volta en 36 alt. A la 3a volta, passo al Toni que va amb més problemes estomacals que jo, i començo a notar que haig de menjar quelcom però no ho veig clar, la coca-cola ha aclarit una mica el panorama i me la jugo, al gir de la Basa de les olles, camino, agafo ampolla aigua per prendrem un power-gel, allargo la caminada perquè entri millor uns 200m, “Sant Tornem-hi" i estem de sort, es posa bé.

Tota la família segueix al peu del canó (pujada d’adrenalina cada cop que em donen la mà els meus nens i em criden per animar-me), i també estan per allà la Laura (Robert’s support) i l’Eva (championchip), el Jesús (presi de la FCT), el Ferran i el Roger (CTG), la família del Toni Arco, i altres espectadors.. moltes gràcies.
El tram de boxes a la bassa de les Olles tinc un recolzament extraordinari les dos darreres voltes, en Pep Mesas (gràcies Pep que sense tu probablement hagués afluixat aquests darrers 10km). Amb la Txell ens anem avançant mútuament, per al final endur-se ella el gat a l’aigua, i al Salva del CTG, el tinc a tocar però el seu “rush” final és molt més fort que el meu i no puc fer-hi res.. aquesta darrera volta la més lenta en 42min, o sigui a 6min/km.
S’acosta meta, “gallina de piel” els nens estan allà, i en Nil i la Xènia tiben del seu pare per fer-lo arribar fins a meta, la felicitació del Jesús, els nens recullen el record i la samarreta de finisher, i del cantó d’un duro no em poso a plorar de l’emoció .. he corregut 3” més lent que el meu debut a Eivissa al 1998, fa gairebé 10 any s d’això, ara 12h02’07” per 12h02’04” llavors .... acollonant !!!!! súper feliç.

Abraçades i petons amb la familia, per desprès donar gelats als nens en el súper avituallament de la gent del TRIATLÓ JOVENT79, amb pizza, entrepans, fruita, etc... per els corredors que volguessin, jo continuo essent incapaç de prendre res. Massatge amb la gent de la Blanquerna i els nens allà mirant sense voler deixar marxar el pare, que durant el dia ja l’havien vist passar de llarg més de 16 vegades, vaja masses. Retrobament amb en Joan Marc que ens explica l’incident, però el més important esta animat.

Guardem a la bici desprès de que faci la seva pixada (al aixecar-la cau una bona quantitat d’aigua de dins del quadre) i l’envio cap a Berga perquè li facin una repassada i engrassada de cara a la preparació per Roth....

Amb els nens surto “corrent” o almenys o intento, a atrapar el Dani que fa la seva darrera anada a la Bassa de les Olles i l’acompanyem fins a l’alçada de l’hotel. Dutxa i torno a baixar per enganxar-me a ell per gaudir de la seva arribada i fer-li 4 fotos.

L'endemà al matí, pesaba 2kg menys.. però a hores d'ara ja els he recuperat....