Album de fotografies provisional del V Ironcat

Fotografies en servidor de suport
espai provisional

V Ironcat

http://perso.gratisweb.com/jotas/VIroncat/index.html

Album de fotografies provisional, el definitiu s'ubicarà a www.ironcat.org pròximament, fotos de l'arribada disponibles pròximament a Digital Ebre.
interessats demaneu l'original a info@triatlo.org

2008028 setmana del descans postIroncat, res millor com la PATUM per desconnectar

Diumenge, Patum de Lluïment .... i aigua a dojo ... vaja, com va dir el meu pare, aquest edició es pot batejar com "LA PATUM DELS CARGOLS", perqué si a la Patum infantil ens vam mullar, el diumenge ens vam banyar. Però tot té el seu cantó positiu, vam poder disfrutar dels salts i els tirabols amb els petits a coll, ja que hi havia menys gent, amb la mullena les guspires eren menys perillosses, i la festa s'anava desenvolupan amb una marxa menys de l'habitual.... però es tenia que vigilar amb els paraïgues, el més perillós que corria per la plaça.

Dissabte continua plovent. Al matí recullo la bici neta i revisada per preparar Roth... em comenten que les llantes també van quedar ben plenes d'aïgua.. o sigui que vaig còrre una mica lastrat.. ufff! aqui estan els 2' per baixar de 12h jua,jua .... Al vespre anirem al passacarrers, una estona amb els petits, i desprès hi tornarem,però només els grans... si la pluja no és excesiva.

Divendres PATUM infantil passada per aïgua.
Al matí, passacarres + Patum de lluïment,

Els gegants protegits amb impermeables per l'ocasió,


.... i a la tarda PATUM complerta, retallant la 4a passada de les colles per la pluja persistent i forta algunes estones.

Comparsa masses en acció,


L'Aliga inicia el seu ball,


Un ple en els instants previs al salt,


En ple esclat de fuets en el 2on salt de plens,




Dijous PATUM complerta, mirant des de fora el 1er salt de plens per arribar quan estaba a punt d'enegegar, i el 2on salt ja estabem dins per agudir de la festa.

Dimecres ja començo a caminar bé, amb petites molèsties però tinc la sensació d'estar força recuperat.

Resta setmana descans i, a partir de dijous nit, la combinació descans + patum.

Dilluns piscina 10minuts per poder caminar com una "persona" i al vespre fisio, que em possa deures per evitar futures lesions, treball lumbars i turmells.

Crònia Ironcat08

Natació: llarga i en sec (... vull dir que no va ploure)
Bici: rentat, assecat i al final 4 gotes més
Cursa a peu: rentat i assecat

Bé, la cinquena edició de l’Ironcat ja és història, i en el meu cas, una gran història per les bones sensacions i l’excel·lent rendiment extret als justos volums entrenats,. A més m’ha permès descobrir que són antitriatló, ja que si el triatló sense calor no es pot entendre, resulta que jo funciono bé en condicions de fred i pluja com les d’ahir.

I feta aquesta petita entrada, aquí va la crònica,.. esteu còmodes, no sigui que us agafi mal de ronyons.

Fins el dijous a la nit no tinc temps de mentalitzar-me, mentres preparo la maleta ..... deixant organitzat el material per transicions en diferents bosses....

Divendres ja començo a trobar cares conegudes per l’hotel, Txell, Miquel i Jordi del Triatló Jovent79, Nico del Sitges, Robert del Reus, Toni Arco company dels Cíngles de Bertí, Toni (korfbaler) de corredors.cat, etc... El Toni A. em passa la bossa amb els dorsals, i m’informa de les novetats respecte edicions anteriors com, adhesiu amb el dorsal a col·locar-se al braç esquerra enlloc del tatuatge a base de rotulador clàssic emulant als corredors de la copa del món, avituallaments, etc...

Dissabte a les 4:45 el despertador sona, ...., bàscula 89,7 kg ..i cap a esmorzar que a les 5h obrien el bufet. Esmorzem l’equip al complert, 2 de 2, recollim trastos i a les 6h marxem cap a boxes, no sense tornar a passar visita amb el Sr. Roca.

Passo control d’entrada amb els jutges, ocupo el lloc a boxes, i col·loco tot el material ordenat i protegit de la pluja per si un cas, amb una gran bossa de plàstic... desprès la pluja faria que això fos un gran encert.

Vaig retrobant més cares conegudes, rialles, nervis, tensió, corredisses per tornar a passar visita amb el Sr. Roca, neoprens que s’han encongit, vaselina, oli, esparadraps, manxes, barretes,......i a les 7h sortida.

Em poso a la part exterior del rectangle a recórrer, per evitar cops .. orientació complicada per la llunyania de les boies als trams “paral·lels” a la costa, 1a volta en uns 30minuts..ufff que serà llarg això avui..... Natació força neta a excepció d’alguna creuada per davant d’algun altre triatleta, ... o potser sóc jo el que em creuo per darrera ¿?¿?¿?¿? 2a volta amb millors sensacions però se’m continua fent llarg, tancar rectangle i volta a l’espigó per tocar terra en 1h10min .... passo per la dutxa i excursió fins al box.

T2 llargueta .... posar-se dorsal, mallot nou (estrenant material com es recomana), culot sense tirants, “manguitos”, mitjons i sabatilles ciclisme, 6 powergels més al mallot, casc, ulleres i a sortir que el Delta ens espera.

Plat petit, el 38, en un 95% del dia. Primer badem i salten els desmontadors, aturada i un voluntari me’ls retorna... ara viatgen a la butxaca del mallot i a seguir. En algun punt del recorregut vaig perdre una de les càmeres que portava penjant amb velcro del suport postseient X-LAB (això ho haurem de fixar millor el proper cop). Per el moment no plou però no fa calor i els “manguitos” van de cine a més de que aixins segur que la família em veu a venir ;-).
Vaig saludant als que ens coneixem i ja veig passar al Robert enxufadissim i súper concentrat .... i veient com em comencen a passar ... però jo a la meva que aquesta pel·lícula ja me la conec, i si un és de ritme “verano azul” s’accepta i punt. 1a volta a uns 29 km/h, o sigui que massa forta per les meves possibilitats. La mitja del dia acabarà en uns 26,4 km/h sobre la bici sense considerar les dos paradetes a regar que el terreny esta molt sec i la de posar-se l'armilla.
La família, Rosa, Nil, Xènia i Papis, a més dels amics, coneguts i desconeguts, estan per allà aguantant la pluja i animant sense defallir... moltes gràcies a tots, i especialment als voluntaris.
Bones notícies, el Dani i el Santi, estan a sobre de la bici, vol dir que un ha superat els problemes físics a l’inici de la jornada i l’altre la falta de metres.
A la 2a volta comença a ploure, i en aquesta o la següent opto per posar-me l'armilla per poder suportar millor la pluja i l’aire que es començava a aixecar. El vent en els 7km de tornada cap a l’Ampolla es comença a fer notar des de la 3a volta fent que en aquest tram rodes a velocitats de 22-24km/h recordant el ritme de l’any passat.
S’ha d’anar amb conté en un tram amb mal asfalt i grans bassals, el tram urbà amb diversos badems i pas de vianants, a més de les rotondes, però cal destacar que tot i que el recorregut esta moll, la bona qualitat del nou asfalt en gran part del circuit ajuda a que sigui més segur el circular en aquelles condicions.
Més enllà del km 60 em comencen a passar els amics, Toni, Joan Marc i Dani, com molts d’altres, vaja fins a més de 100. I quan encarava el final de la 4a volta, cap el km 110 em dobla en Robert que enfila com una fletxa cap al 150.
A mitja 5a volta tornem a fer la paradeta per destensar la bufeta.
El cop del dia, cruïlla Deltebre, una Cervelo negre recolzada a l’ambulància .... merda, en Joan Marc assentat al terra i tocant-se l’espatlla esquerra.. parada ....hem quedo atònit, no un altre cop, no!!! .... què ha passat? Em respon “un cop fort a l’espatlla i al maluc pendent de la revisió mèdica.... però tu tranquil i segueix” ... que gran que ets Joan Marc!!!
Al km 150 els llenço a la família l'armilla i els “manguitos”, ha sortit el sol i ara comencen a fer nosa.
Al km 170 m’atrapa el Ramón de corredors.cat, ens presentem i la petem una estoneta en paral·lel, quina moral i alegria em demostres... en un moment de la cursa va badar, venien dos triatletes de cara i un vehicle i se'n va anar a recollir arròs .. per sort només una bona rascada al genoll i la bici enfangada però sencera... i ell allà amb més “moral que el Alcoyano”... el deixo marxar que va més fort que jo, i no vull forçar.
Encaro el final amb bons ànims ja que no he tingut els patiments de l’any anterior, apart de les lumbars que han anat donant per el sac, ara si, ara no, ara també .. però suposo que si es va molta estona acoplat deu ser el preu a pagar, i amés si no ho has entrenat prou.

He sobreviscut a base d’uns 8 powergel, 2 barretes, 3 plàtans, 3 bidons d’aigua, 1 bidó de coca-cola i 3 d’isotònics.
Cal destacar que al ser un circuit de 30 km, o sigui 6 voltes, et pots arribar a creuar amb els companys de batalla fins a 12 vegades.... i et vas animant mútuament, eh! PIM, PAM Santi!!!, Robert, Toni’s, Joan Marc, Dani, Txell, Miquel, Jordi, Jaume Teres, etc...

T2. la bossa ha fet la seva feina i el material per la cursa a peu esta sec, .. canvi de mitjons, bambes, 2 packs de 3 powergel cap al mallot, gorra i a córrer que ens estan esperant.

Esta plovent, enfilem cap al port, i per no provar les coses abans, descobreixo que els powergels molesten al mallot, .... l’estomac no esta fi. Un cop passat boxes trobo la família i li dono a la dona 1 pack de powergel i les ulleres, s’ha d’alleugerir càrrega. No veig al Dani, desprès ho entenc, el vaig avançar a boxes ja que es dedicava a enviar cròniques a les transicions per SMS a la boda gamilliguera de l’any, felicitats Gabri i Olivia.
La 1a volta en 35min, o sigui a 5min/km, només camino en 1 avituallament en el que em prenc coca-cola, la següent un pel més lent, i també paro només en un dels tres cops que ho podia fer, per tornarà prendre coca-cola. Amb perdó, però vaig correnta ritme de pets i rots, no esta massa fi l’estomac. 2a volta en 36 alt. A la 3a volta, passo al Toni que va amb més problemes estomacals que jo, i començo a notar que haig de menjar quelcom però no ho veig clar, la coca-cola ha aclarit una mica el panorama i me la jugo, al gir de la Basa de les olles, camino, agafo ampolla aigua per prendrem un power-gel, allargo la caminada perquè entri millor uns 200m, “Sant Tornem-hi" i estem de sort, es posa bé.

Tota la família segueix al peu del canó (pujada d’adrenalina cada cop que em donen la mà els meus nens i em criden per animar-me), i també estan per allà la Laura (Robert’s support) i l’Eva (championchip), el Jesús (presi de la FCT), el Ferran i el Roger (CTG), la família del Toni Arco, i altres espectadors.. moltes gràcies.
El tram de boxes a la bassa de les Olles tinc un recolzament extraordinari les dos darreres voltes, en Pep Mesas (gràcies Pep que sense tu probablement hagués afluixat aquests darrers 10km). Amb la Txell ens anem avançant mútuament, per al final endur-se ella el gat a l’aigua, i al Salva del CTG, el tinc a tocar però el seu “rush” final és molt més fort que el meu i no puc fer-hi res.. aquesta darrera volta la més lenta en 42min, o sigui a 6min/km.
S’acosta meta, “gallina de piel” els nens estan allà, i en Nil i la Xènia tiben del seu pare per fer-lo arribar fins a meta, la felicitació del Jesús, els nens recullen el record i la samarreta de finisher, i del cantó d’un duro no em poso a plorar de l’emoció .. he corregut 3” més lent que el meu debut a Eivissa al 1998, fa gairebé 10 any s d’això, ara 12h02’07” per 12h02’04” llavors .... acollonant !!!!! súper feliç.

Abraçades i petons amb la familia, per desprès donar gelats als nens en el súper avituallament de la gent del TRIATLÓ JOVENT79, amb pizza, entrepans, fruita, etc... per els corredors que volguessin, jo continuo essent incapaç de prendre res. Massatge amb la gent de la Blanquerna i els nens allà mirant sense voler deixar marxar el pare, que durant el dia ja l’havien vist passar de llarg més de 16 vegades, vaja masses. Retrobament amb en Joan Marc que ens explica l’incident, però el més important esta animat.

Guardem a la bici desprès de que faci la seva pixada (al aixecar-la cau una bona quantitat d’aigua de dins del quadre) i l’envio cap a Berga perquè li facin una repassada i engrassada de cara a la preparació per Roth....

Amb els nens surto “corrent” o almenys o intento, a atrapar el Dani que fa la seva darrera anada a la Bassa de les Olles i l’acompanyem fins a l’alçada de l’hotel. Dutxa i torno a baixar per enganxar-me a ell per gaudir de la seva arribada i fer-li 4 fotos.

L'endemà al matí, pesaba 2kg menys.. però a hores d'ara ja els he recuperat....

V IRONCAT al pot # 17 maig 2008# 12h02'07"

12h02min07seg

Posició 79 de 157 finishers en una edició amb 215 inscrits (record)

Natació

(llarga, potser uns 4.200 m)
1h10min31seg # 1:41 els 100m # posició parcial/total: 29

Ciclisme
6h58min34seg # 25,80 km/h # posició parcial: 131, total: 111

Cursa a peu
3h53min02seg # 5:33 min/km # posició 46, total: 79

V Ironcat

properament crònica.......

Classificació: http://www.triatlo.org/08result/08ironcatg.pdf

200827 Ja hi som.. la setmana IRONCAT

Dmb 18. Descans merescut i guanyat a pols. Piscina hotel + remullada cames a la platja + arros amb llamantol !!!!!!

Ds 17
V IRONCAT al pot en 12h02m07s

La previssió m'agrada !!!!
a veure si es confirma dissabte !!!! wronggggg!!!! nor!!!!!

Dv 16
Matí. xipixop de 15' per fer 50 br+50esq+500 crol per "relaxar".
A la tarda recollir trasteria, nens i dona.. i cap a l'Ampolla, on espero arribar cap al final de la reunió tècnica.

Dj 15
Matí. T1. 10' natació per fer 500m + 35' spinning sense apretar.
20:0h. Fisio. 1horeta amb la Sole perque possi "la maquinaria a punt de solfa".

Dmc 14
21:35h. Cursa a peu 55min - 9km. Trote suau per Can Dragó amb en titin de la grupeta bolibloc, que semblà que aviat tornarà a possar-se en moviment

Dt13.
Descans. Escapada a Saragossa a un parell de conferencies de Logística impartides per l'Icil i visita a un parell de Centres Logístics d'Ochoa. Anada en bus i tornada en AVE a veure si se m'engantxa quelcom per volar per el delta el dissabte ;-)

Dl 12.
Matí. T2. Ciclisme 54 km - 2h08min + Cursa a peu 11km - 52min. Bici per la ctra de La Roca fins a la població de La Roca i tornar, amb l'amenaça de la pluja constant, però només pateixo 4 gotes el tram Vilanova del Vallès - La Roca, tant a l'anada com a la tornada. Desprès, transició llarga entre dir bon dia als petits, possar la bici al corró, canvi de roba i a còrrer per Can Dragó amb 2 blocs de 12min intercalant 1' ràpid/recuperació fins a 150ppm/ 1' ràpid/.... Ara ja comença la baixada seriossa ...4 dies i a per l'Ironcat.

Diseño maillot i culotte ciclismo (CLUB DE SONATS)

Con el fin de vestir algo exclusivo y diferente a lo que las marcas venden de serie, nos hemos juntado un grupo de locos del TRI y hemos pensado en hacer unos maillots y cullottes ciclistas como los del diseño, (hay que mejorar unos detalles), para ir vestidos igual cuando nos juntemos en alguno de nuestros retos u objetivos, o para darnos a conocer en cadauno de nuestros pueblos y municipios.... en principio habíamos pensado en hacer el conjunto de verano, pero el pedido se puede completar con otras piezas de ciclismo, y según vaya el pedido quizás alguna de específica de TRI, como monos, shorts y/o tops.....además del típico maillot y cullotte corto, se puede pedir paravientos, chaqueta de membrana para invierno, culotte largo isotérmico, mono anatómico, guantes, mallas piratas isotérmicas o de lycra normales....

En principio el precio de salida rondará los 80 Eur el conjunto aproximadamente, será de la marca INVERSE, muchos ya conoceis sobradamente su calidad, aunque el precio variará según la cantidad del pedido, más barato cuantos más conjuntos y/o prendas se pindan.....
Qué os parece el diseño???? Os gusta? Os lo pondríais???

Si quereis alguna prenda del Club de Sonats, algo diferente y exclusivo, dejád comentario en el post o mandádme un e-mail con vuestras preferencias e iremos informando......

De momento ya formamos parte del Club Victor Plà, Santi Pons, Toni Riera, Robert Mayoral, Alba Xandri, Xevi Novell, Amat Artigas, Ferran Vila, Karli Puig, Amedeo Bonfanti, Lluís García y servidora.....y tú a qué esperas????

petita lectura .... "esos locos que corren"

Esos locos que corren

Yo los conozco.
Los he visto muchas veces.
Son raros.

Algunos salen temprano a la mañana y se empeñan en ganarle al sol.
Otros se insolan al mediodía, se cansan a la tarde o intentan que no los atropelle un camión por la noche.
Están locos.

En verano corren, trotan, transpiran, se deshidratan y finalmente se cansan... sólo para disfrutar del descanso.
En invierno se tapan, se abrigan, se quejan, se enfrían, se resfrían y dejan que la lluvia les moje la cara.
Yo los he visto.

Pasan rápido por la rambla, despacio entre los árboles, serpentean caminos de tierra, trepan cuestas empedradas, trotan en la banquina de una carretera perdida, esquivan olas en la playa, cruzan puentes de madera, pisan hojas secas, suben cerros, saltan charcos, atraviesan parques, se molestan con los autos que no frenan, disparan de un perro y corren, corren y corren.
Escuchan música que acompaña el ritmo de sus piernas, escuchan a los horneros y a las gaviotas, escuchan sus latidos y su propia respiración, miran hacia delante, miran sus pies, huelen el viento que pasó por los eucaliptos, la brisa que salió de los naranjos, respiran el aire que llega de los pinos y entreparan cuando pasan frente a los jazmines.
Yo los he visto.
No están bien de la cabeza.

Usan championes con aire y zapatillas de marca, corren descalzos o gastan calzados.
Traspiran camisetas, calzan gorras y miden una y otra vez su propio tiempo. Están tratando de ganarle a alguien.
Trotan con el cuerpo flojo, pasan a la del perro blanco, pican después de la columna, buscan una canilla para refrescarse... y siguen.
Se inscriben en todas las carreras... pero no ganan ninguna.
Empiezan a correrla en la noche anterior, sueñan que trotan y a la mañana se levantan como niños en Día de Reyes.
Han preparado la ropa que descansa sobre una silla, como lo hacían en su infancia en víspera de vacaciones.
El día antes de la carrera comen pastas y no toman alcohol, pero se premian con descaro y con asado apenas termina la competencia.
Nunca pude calcularles la edad pero seguramente tienen entre 15 y 85 años. Son hombres y mujeres.
No están bien.

Se anotan en carreras de ocho o diez kilómetros y antes de empezar saben que no podrán ganar aunque falten todos los demás.
Estrenan ansiedad en cada salida y unos minutos antes de la largada necesitan ir al baño.
Ajustan su cronómetro y tratan de ubicar a los cuatro o cinco a los que hay que ganarles.
Son sus referencias de carrera: "Cinco que corren parecido a mí". Ganarle a uno solo de ellos será suficiente para dormir a la noche con una sonrisa.
Disfrutan cuando pasan a otro corredor... pero lo alientan, le dicen que falta poco y le piden que no afloje.
Preguntan por el puesto de hidratación y se enojan porque no aparece.
Están locos, ellos saben que en sus casas tienen el agua que quieran, sin esperar que se la entregue un niño que levanta un vaso cuando pasan.
Se quejan del sol que los mata o de la lluvia que no los deja ver.
Están mal, ellos saben que allí cerca está la sombra de un sauce o el resguardo de un alero.
No las preparan... pero tienen todas las excusas para el momento en que llegan a la meta.
No las preparan...son parte de ellos.
El viento en contra, no corría una gota de aire, el calzado nuevo, el circuito mal medido, los que largan caminando adelante y no te dejan pasar, el cumpleaños que fuimos anoche, la llaga en el pie derecho de la costura de la media nueva, la rodilla que me volvió a traicionar, arranqué demasiado rápido, no dieron agua, al llegar iba a picar pero no quise.
Disfrutan al largar, disfrutan al correr y cuando llegan disfrutan de levantar los brazos porque dicen que lo han conseguido.
¡Qué ganaron una vez más! No se dieron cuenta de que apenas si perdieron con un centenar o un millar de personas... pero insisten con que volvieron a ganar. Son raros. Se inventan una meta en cada carrera.
Se ganan a sí mismos, a los que insisten en mirarlos desde la vereda, a los que los miran por televisión y a los que ni siquiera saben que hay locos que corren.
Les tiemblan las manos cuando se pinchan la ropa al colocarse el número, simplemente por que no están bien. Los he visto pasar.
Les duelen las piernas, se acalambran, les cuesta respirar, tienen puntadas en el costado... pero siguen.
A medida que avanzan en la carrera los músculos sufren más y más, la cara se les desfigura, la transpiración corre por sus caras, las puntadas empiezan a repetirse y dos kilómetros antes de la llegada comienzan a preguntarse que están haciendo allí.
¿Por qué no ser uno de los cuerdos que aplauden desde la vereda?
Están locos.
Yo los conozco bien.

Cuando llegan se abrazan de su mujer o de su esposo que disimulan a puro amor la transpiración en su cara y en su cuerpo.
Los esperan sus hijos y hasta algún nieto o algún abuelo les pega un grito solidario cuando atraviesan la meta.
Llevan un cartel en la frente que apaga y prende que dice "Llegué -Tarea Cumplida".
Apenas llegan toman agua y se mojan la cabeza, se tiran en el pasto a reponerse pero se paran enseguida porque lo saludan los que llegaron antes.
Se vuelven a tirar y otra vez se paran porque van a saludar a los que llegan después que ellos. Intentan tirar una pared con las dos manos, suben su pierna desde el tobillo, abrazan a otro loco que llega más transpirado que ellos.
Los he visto muchas veces.
Están mal de la cabeza.

Miran con cariño y sin lástima al que llega diez minutos después, respetan al último y al penúltimo porque dicen que son respetados por el primero y por el segundo.
Disfrutan de los aplausos aunque vengan cerrando la marcha ganándole solamente a la ambulancia o al tipo de la moto.
Se agrupan por equipos y viajan 200 kilómetros para correr 10. Compran todas las fotos que les sacan y no advierten que son iguales a las de la carrera anterior.
Cuelgan sus medallas en lugares de la casa en que la visita pueda verlas y tengan que preguntar.
Están mal. -Esta es del mes pasado- dicen tratando de usar su tono más humilde. -Esta es la primera que gané- dicen omitiendo informar que esa se la entregaban a todos, incluyendo al que llegaba último y al inspector de tránsito.
Dos días después de la carrera ya están tempranito saltando charcos, subiendo cordones, braceando rítmicamente, saludando ciclistas, golpeando las palmas de las manos de los colegas que se cruzan.
Dicen que pocas personas por estos tiempos son capaces de estar solos -consigo mismo- una hora por día.
Dicen que los pescadores, los nadadores y algunos más.
Dicen que la gente no se banca tanto silencio.
Dicen que ellos lo disfrutan.
Dicen que proyectan y hacen balances, que se arrepienten y se congratulan, se cuestionan, preparan sus días mientras corren y conversan sin miedos con ellos mismos.
Dicen que el resto busca excusas para estar siempre acompañado.
Están mal de la cabeza.
Yo los he visto.

Algunos solo caminan... pero un día... cuando nadie los mira, se animan y trotan un poquito.
En unos meses empezarán a transformarse y quedarán tan locos como ellos.
Estiran, se miran, giran, respiran, suspiran y se tiran.
Pican, frenan y vuelven a picar.
Me parece que quieren ganarle a la muerte.
Ellos dicen que quieren ganarle a la vida.
Están completamente locos.

Marciano Durán - Escritor Uruguayo
Font: Vicent Limorti e-mail a "Lista_de_Triatlon@googlegroups.com"

200826 darrer esforç a 2 setmanetes curtes de l'IRONCAT08

Dmg 11. Descans enlloc de la ruta prevista Bcn - Comarruga... per mandrà i por a mullar-me.. i això que apart del vent no hem vist 4 gotetes mal comptades fins que a mitja tarda hem tornat a casa... això si els de Sitges no se si hauràn pogut nedar perquè la mar no convidava a entrar, vaja més haviat una mica perillos per nedar.

Ds 10
Matí: T2. 1h30min corró + 1h08min (14'3km) cursa a peu. La llevantada fa canviar els plans. Sessió corró amb 3 blocs de 10' acoplats, amb el plat en 2 d'ells i pujant resistència, i altenant alguns exercicis amb una sola cama. Desprès cursa a peu sota l'aigua, amb 4x8min amb pauses de 2' a ppm promig de 167, 169, 169 i 172 apretant les dents .... Esperem que d'aquí a una setmana millori el temps !!!!!

Dv 9 Descans

Dj 8
Matí: Spinning 40'. Sessió de muntanya amb un 60% o més del temps drets.

Dmc 7
Matí: Natació 35' - 1500m. (150estils + 100 crol) escalf. + continu amb [3 x (100m crol amb pales + 50m peus) + 400m (100esq + 200crol + 100braça) + 200m (100m crol amb pales + 100m peus) + 200 crol ]
18:30h. Cursa a peu 1h16 - 14km, ppm (mit 149 i max169). Per la llera del Congost, sortint des de la feina, per tant a la tornaa hem de remuntar el turó i còrrer una mica al creuar la via que el tren s'acosta ;-) . Sessió amb 2x12' al voltant de 160ppm amb una pausa de 3min.

Dmt 6. Descans

Dl 5
6:30h. Natació 35min - 1200m. 300m esc + 200 crol + 2 x(50 peus+50pull)+300 crol + 200 crol. Sessió regenerativa del cap de setmana.
18:45h. Cursa a peu 1h10 - 13km (mit 151 i max179). Per la llera del Congost amb 3x8' començant a 155ppm i pujant 5ppm cada 2min fins a màxim, amb pausa de 3min. Patint molt perque el pollastre al curry no sabia si entrar o sortir.

..confirma't aquest anty també hi haurà PATUM !!!

Com la tradició mana.. el Tabal ha fet un recorregut per comunicar als ciutadans de Berga que el Plè de l'Ajutament, reunít en sessió extraordinaria, decidia que hi hauria PATUM... algú es creu que pot tenir un altre resultat aquesta sessió?

Vídeo Triatló Elx 2008

IV Triatlon 2008 - www.realiza2.com from realiza2 on Vimeo.