Dies previs
El fet de que la prova sigui a costat de casa, i no s’hagin de fer grans preparatius ni maletes, fa que no estigui gaire mentalitzat per afrontar el repte, i els nervis no apareguin...... fins el dijous tarda, que m’acosto a Calella a recollir els dorsals, i els fan sortir amb el primer contacte amb la cursa. Per allà vaig trobar-me amb el Carles i l’Olivia, que diumenge assolirien la condició “d’ironparella”, moltes felicitats!!!
Dissabte matí preparar bici, bosses per la T1 i la T2, distribució powergels,..... i no hi ha manera d’acabar mai.
Per la tarda amb la família fem cap a Calella, deixo la bici i anem una estona a la platja amb els peques. Sopar i al llit dora.....
Diumenge
04:15h sona el despertador.... 88 kg esmorzar de forquilla, amanida de pasta, cafè i cap a Calella.
Primers nervis, la porta del nou pàrquing, que fa 4 dies que hi hem posat el cotxe, no es vol obrir...
Sense més novetats, aparco i cap a boxes.... Revisar material, inflar rodes, saludar als amics i coneguts d’aquesta gran família de “xalats” per els triatlons de “llarga estona”. Al costa tinc al Salva, del CTG, amb filosofia i resultats de cursa semblants, però la balança esta del seu costat, per qüestió de 5 minuts.
Darrera visita al Sr. Roca, i amb el Dani, CTS, xerrem esperant els nostres torns de sortida.
Natació. “Objectiu: gaudir intentant lliscar”
Sortida “còmoda” sense cops afavorit per ser una cursa amb “multisortides”.
El 1er llarg no seguim una orientació bona, desviant-me cap a la dreta de la boia, com la majoria.
Al arribar a l'extrem començo a passar gen de sortides anteriors, això et dona ànims i empenta adicional per acabar la natació.
La mar plana, plana, com una piscina, poques vegades gaudirem d’unes condicions tant bones.
Tornada millor, a excepció d’un "BON" cop de cap amb un altre triatleta que anava en direcció contraria i amb molta deriva, ja que havia creuat la línia imaginaria de boies que separava l’anada de la tornada.
Temps natació: 1h07:36
T1 – 5:51
En la meva línia, correcte però millorable.
Bici. “Objectiu :sobreviure patint”
Condicions climàtiques perfectes, el vent no apareix, fet poc habitual per aquestes contrades, en que més tard o dora fa la seva aparició, i et deixa clavat. A més el sol no apreix fins a quarts d'onze, o sigui que tot això m’ajuda i molt, fent que mantingui un bon ritme en general, acabant en un promig superior als 28km/h, i amb dos parades tècniques en tot el recorregut.
En l'avituallament de Mataró estic a un pel d'anar per terra, al passar massa arran d'un voluntari que sort que es va quedar quiet... problemes d'un que té unes habilitats d'equilibrista nul·les sobre la bici.
El Salva m’atrapa camí del Masnou a la 2a volta, comentem la jugada i com ens trobem, i ell se’n va... jo a la meva.
L'alimentació la faig a base de powergels, cada 20km aprox... en total consegueixo prendre'n 6 o 7, al final ja no n'entren més, orejones entre mig i platans dels avituallaments.
El circuit és planer, però la presencia d’algunes pujades suaus en el tram entre Mataró i Calella permet variar la posició i recuperar-me a les baixades deixant de donar pedals, a més de variar la posició al aixecar-me a les pujades ... que anar acoblat tota l’estona és molt dur. Encarant la 3a volta i darrera a Calella:
En el darrer pas per la rotonda de Calella, camí de la T2,rebo els anims dels Cunyats, Rosa, Nil, Xènia i Pares... i més endavant dels companys del CTCB, Jordi Espanyol (el "superpresi") i el Guillermo... res millor que moments "gallina de piel" quan ja portes més de 7h de lluita contra el rellotge.
Temps bici: 6h20min25seg
T2 – 5:31
En la meva línia, correcte però millorable... amb canvi de samarreta, mitjons i dorsal ja que portava la cinta preparada amb powergels.
Assenyalar l’incorrecte disseny dels boxes ja que el tram recorregut amb les bicis a la ma és diferent en funció de la posició al box.. jo vaig fer poc tros, en canvi els pro’s són els que van fer més metres.
Cursa a peu. “Objectiu: concentració”
Abans de començar somiava amb una marató en 3h30min...inconsciència, tot i la suposada experiència que hauria de tenir en això...
Començo “ràpid”, i passo els 2 primers kilòmetres per sota de 5min/k... però en seguida em poso a lloc... la calor ajuda i intento anar en torn els 6min/km.... els números surten, i es possible el sub12h.
Final 1a volta, el Gabri surt del no res, i m’anima, gràcies!!!!
Per aquí el mig ens anem creuant amb el Salva, i al voltant de la ½ marató l’atrapo i el passo, continuen les bones sensacions.
A la 2a volta m’anirà de cine la presencia del Gabri, ja que m’aprovisiona de coca-cola, i em desfaig dels powergel que sóc incapaç de prendre’m, donant-los tots.. moltes gràcies. Aquí ja veig a la Rosa que m’anima... i encara força animat encaro la 3a volta.
La 3a volta ja se’m fa més dura... final 3a volta tota la família esta allà animant-me, a més dels incombustibles Pares , la dona i els nens, tinc també el meu germà i familia ...... “subidon”, passo “ràpidet” per les alçades de cursa que portem.
Faig la marató només amb aigua, pepsi i coca-cola, ja que no sóc capaç de menjar res.
Cap al km 32 apareix el mur, quàdriceps carregats, panxa pesada, i ja no vaig fi... aquí s’escapa el sub 12h, perdo la concentració, i em “relaxo “caminant un tram llarg.
Falten 7km el Salva m’atrapa, el segueixo un tros, però no puc seguir el seu ritme, el quàdriceps esta tocat i no vull que “salti per els airs2.
Final 4a volta...encaro els dos darrers km, que per un error de marcatge, que no de distància total de la cursa a peu, són “llargs de collons”.... volta exterior boxes, entrada a la zona de meta... i on són els nens? A la grada, han cancel•lat l’accés de les famílies al tram final... emprenyat de poder entrar amb ells, però content per el resultat, excel•lent rendiment a la preparació curta feta.
Temps cursa a peu: 4h31min32seg
Amb la medalla al coll desprès de 12h10min34seg:
Faig camí cap a la zona de postmeta, on hi ha menjar i beure per refer-se, però la veritat és que no em veig en cor de menjar res... menjo una mica de meló, i em demano una llauna de clara... per darrera la tanca apareix la familia, felicitacions i salutacions... xerrada amb la Txell i el Miquel del Jovent, el Dani del Provençalenc, el Salva..etc.....
La clara no s'em posso gens bé, estic una mica grogui, per darrera meu s'emporten un triatleta en cadira de rodes, però amb la familia per allà no és questió de fer el"número".. m'aixeco per anar afer un massatge, però com que esta saturada la zona, decideixo sortir i anar a saludar la familia... salutacions i felicitacions al Carles i l'Olivia... em vaig refent... i la felicitat absoluta amb els meus:
Gràcies per aguantar les meves aventures esportives !!!!!!!! i els entrenaments corresponents !!!!!!!
Foto amb mirada que confirma alló: "del papa esta boig"
i gràcies papes per estar allà també, encara que no ho acabeu d'entendre!!! ;-) i per aquestes fotos postcursa.