20110515

IRONCAT: història del 10 de 10



Temps total: 11:54:02
Natació: parcial 27 amb 01:00:08
Bici: parcial 121 amb 06:37:08 a 27,19 km/h
Cursa a peu: parcial 55 amb 04:16:46
Clas. Masculina: Posició 87


Divendres baixem cap al Delta amb l’Oscar

Allà ens trobem amb el Joan Marc, al Restaurant Lo Racó del Riu, a la vora de Lo Passador, pont nou que uneix Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, i a l’inrevés, per donar compte de la Paella “del ric”, crec, com que l’elecció la va fer el local, no vaig estar a l’aguait, “paque”, si estava per llepar-se els dits.....

Desprès ens anem cap a fer un petit cop de cap, i ensenyar les meves dots roncadores al company d’expedició i debutant, el gran Oscar, per mides i per com és ;-))

Ens acostem a recollir el dorsal i a escoltar la reunió tècnica, amb un parell de novetats:

  • Circuit de natació passa de 2 a 3 voltes, amb un rectangle de 50 x 500 amb boies als extrems i als 250m dels laterals llargs.

  • Participa un atleta invident, en J. Josep Artero que, segons indican a la web de la fede, ha estat el primer invident al món en poder acabar un prova de distancia Ironman. Per fer el repte ha tingut el recolçament d’un caiac, bici tandem i guia a la cursa a peu. ENHORABONA!!! Aquest esperit de superació és d’admirar!!!!



Xerradetes i batalles varies amb en Robert, Josep Maria, en Tocola, Walter, Jesús, etc.... i a fer una orxata amb el Joan Marc.

Arreglar les bosses, sopar i a dormir.. per un cop em va costar agafar el son, per sort del company que el va poder agafar abans de que actives l’orquestra roncadora ;-))

Dissabte 4:50h el despertador
Baixem a esmorzar, “potito” de fruites, un entrepà petit de pernil dolç i formatge, donut i cafè amb llet amb ensaïmada.

Anem a preparar bidons, 2 de Recuperation i 2 amb papilles de 8 cereals amb llet d’ametlles (1 de cada els deixaré en una bossa per recollir-los a mitja bici).

A continuació a recollir les bicis. Inflo i instal•lo l’aerodrink a davant per poder portar aigua, ja que els altres 2 bidons ja porten alimentació alternativa.

Entrar a boxes, deixar la paradeta apunt, i cap a l’habitació a posar-se el neopré.

Darrers ànims amb l’Oscar mentrés el Toni Riera engresca i “destensa” l’ambient amb els seus crits “Espartanos” ...

7h02m56s... som-hi....
Sortim, s’acaben els nervis a la que els músculs s’activen i es posen a fer el que, se suposa, els hem estat preparant els darrers mesos (bé uns més que altres, però sempre el màxim que és pot).


Natació (3 voltes de 1.100m + anar fins al port)
Mar plana (ja tocava a la 4a no tenir muntanyes russes a l’aigua) amb boies perfectes (bé per ser nota de 12 haurien de ser de un color diferent les d’un costat del lateral llarg ja que més d’un va prendre malament algun cop la boia de referència), i un circuit de 1.100 m de fantàstic, un encert el canvi. A més la temperatura permetia nedar sense neoprè, per sobre dels 21º, i algú ho va fer, però jo no ho recomano si és pot fer amb neoprè, perquè són 3.800m, per seguretat i perquè és va més ràpid.

Un cop passat els 1ers 250m d’aclimatació al neoprè, ja que era el 1er cop que me’l posava aquest any, intento nedar llarg i un cop fixades les boies en el punt de mira, a pinyo fixe endavant. Una natació de les més relaxades que he fet i gaudit mai, sense cops...i al final 1h pelada. L’únic però seria que el Garmin de l’Oscar ha marcat 3.600m. Vist que no he nedat gaire aquest hivern, i no he passat dels 5.000m en una setmana, i la sessió més llarga deu haver estat de 2.500m, el rendiment ha estat excel•lent.



Transició en 5m46s i vist els meus antecedents, “no esta mal” però millorable. Em posso, a sobre de la roba de triatló, equipació de ciclisme -mitjons, mallot i culotte-. Aquest any no caldran peçes d’abric ja que el dia esta radiant i la temperatura és molt agradable

Bici (6 voltes de 30km)
No fa vent, o en tot cas un lleugeret airet, vaja perfecte, no fa ni un any les bicis les portàvem agafades amb les dents i amb les bicis inclinades, repenjats al vent criminal que ens entrava de costat. Agafo el ritme que crec puc mantenir tota la bici, entorn els 27-28km/h, tot i que tinc molèsties ala corva interna del genoll dret. A la 2a volta minven les molèsties i vaig pujant lleugerament el ritme fins a la meitat de la bici. Llavors per allà les 11h, comença a pujar el vent, i a la 5a i la 6a volta ja és fa més evident, i els trams en sentit cap a Deltebre ens hem d’acoblar i barallar-nos, però amb la sort que no és tant fort com el de l’any passat, i a més és frontal, per tant les anades a uns 23 km/h i les tornades per sobre dels 30km/h sense patir, i amb trams de 40km/h però jo opto per ser prudent, afluixar que desprès queda una marató.

A la bici vaig prendre 2 “biberons” (novetat per mi, recepta del Roger que li va passar al Ferran i a l’Oscar, gràcies perquè se’m va posar bé), 2 bidons amb Recuperation, 3 Coca-Coles, 3 aigües, 2,5 plàtans, 4 barretes energètiques Nutriesport de xocolata (noves d’aquest any per mi) i 2 pastissets de la zona amb cabell d’àngel (mida “empanadilla”).

Durant tota la bici ens anem animat entre esls que ens coneixem, que sempre ajuda a “relaxar-se” per un moment. I a l’hora d’anar a boxes ja veig a la família que ja han arribat a l’iniciar la darrera volta, però encara no els havia vist.

Transició en 1m57s
A bon ritme, em trec la roba de ciclisme, em canvio els mitjons i carrego dos powergels.

Cursa a peu (6 voltes de 7km)
1er direcció al Parc Natural del Delta, i al punt de gir et posen una polsera. El joc és senzill, agafar polsera, tornar a passar per boxes, allargar-ho fins al port, i desfer el camí... fins acumular-ne 5 de negres i 1 de blanca. ;-)

Surto ràpid, passo el km 2 a un ritme aprox 4:40... afluixo que això és llarg i fa una calda de nassos. La planta del peu esquerra esta adolorida, una durícia que m’està donant guerra darrerament i s’ha baixat ja carregada de la bici, ha decidit unir-se al festival. Per sort, amb el pas dels km’s ha anat minvant.


La calor és insuportable, em rego amb aigua, m’ofereixen gel però no n’agafo en un principi, però desprès acabaré omplint la gorra amb gel trinxat per posar-me-la al cap, estem corrent dins d’un forn!



Engego la calculadora.... veig que és factible tornar a baixar de 12h, desprès de fregar-ho en un parell d’ocasions.... i al meu ritme de creuer, entre 5:30 i 6, amb aturades controlades al passar per els avituallaments, em porten a assolir el repte.

  • Volta 1: 37m36s (ritme de 5:22)

  • Volta 2: 43m31s (ritme de 6:13)

  • Volta 3: 43m12s (ritme de 6:10)

  • Volta 4: 43m45s (ritme de 6:15)

  • Volta 5: 44m12s (ritme de 6:18)

  • Volta 6: 44m15s (ritme de 6:19)




L’estomac es comporta però tampoc l’estresso intentant prendre gels o altres coses solides, vaig tirant a base de Coca-Cola, una mica d’aigua, encara que majoritàriament la utilitzo per refrescar-me fins a la mitja marató, moment en que s’encapota, i la temperatura baixa i fa que sigui més suportable el córrer. Cap el km 24 dissolc un Power-Gel en una ampolla d’aigua, i me’l prenc tot caminat per assimilar-lo millor.


kit-kat amb l'Oscar, a mig camí de finalitzar la marató ..



per fí, les 2 manetes al sarró!


Però hi ha moments en aquestes proves que no tenen preu....
    els ànims mutus amb el Robert, Coro, Josep Maria, Alex, el Miguel (amb qui vam patir molt en les voltes finals de l’IC2010),
    especialment viure en directe el debut de l’Oscar, i desprès d’haver compartit part del camí preparatori, veure’l engantxat a darrera a la natació, volant baix amb la bici i “còmode” malgrat un bessó que li va donar algun avís al final de la marató, per acabar fer un “marcon” ... NEN FELICITATS !!!!!!!!!!!!!!
    els ànims del Joan Marc, abans, durant (des del cotxe d’obertura de carrera, des de boxes, des de la barrera, des de l’arribada) i a l’acabar, un plaer anar-nos trobant per el camí “xec”!
    veure la lluita de l’Eulàlia, companya d’equip, contra els temps de talls i les condicions climatològiques, més adverses contra la cua de cursa, i superar-la,
    els ànims dels voluntaris,
    dels amics Jag, Enric, del públic en general, i uns quants més que em deixo (disculpeu)... ,
    que els amics s’interessin per com va la cursa,
    i els ànims de la família......no té preu, que els teus fills corrin algun tram amb tu, que t’avancin i no hi puguis fer res,... i que tibin de tu per entrar a meta, això no té preu....




Tot això, a portat que el final del camí, engegat uns mesos endarrere, hagi acabat en la suma d’un altre tri226, en 11h54m02s. I ja en van 10!
Abraçades molt especials amb els meus i amb l’Oscar (bé aquest més aviat s’arrepenjava ;-)) ) i amb el Joan Marc que quan no fa de xofer esta a meta apuntant dorsals dels arribats (el super-resident col•laborador de l’Ironcat) i sino esta cercant un imperdible per mi que s'havia trencat el dorsal per un costat.



Pizza, 2 clares, massatge a 4 i 6 mans,... dutxa, recollir en mig d’un xàfec que ha deslluït el final de festa i ha endurit les condicions de la cua de cursa, quins pebrots que teniu nois! La meva admiració per na zona de la cursa que ja he viscut des de dintre, i és un altre món, molt peculiar i dur mentalment, per aguantar 14, 15 o més hores de cursa s’ha de tenir una pasta especial.

I ara a recuperar... les sensacions són bones, he fet alguna carrereta seguint al Nil a la seva cursa, i puc baixar força bé les escales. El pitjor és el tatuatge nata-maduixa que porto l’esquena i braços, i les molèsties a la planta del peu ...... i en tres setmanes tornem a sortir a competir contra un mateix, amb unes altres expectatives, molt diferents, en una altre zona, més calor, bici amb perfil per les carreteres del Priorat, un altre història per descobrir i escriure a partir del proper 5 de juny, al EXTREME MAN I no sóc l'únic, com a mínim som 6 que fem el doblet, i d'aquests segur que algun en fa un 3er aquest any i poter un 4art :-O .

IRONCAT FOR EVER !!!



galeria fotos natació de l'Isidro Merchan

Classificacions

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona Jordi, per al 2012 igual tenim novetats a la línia de sortida........;)

una forta abraçada

Anònim ha dit...

qué gran Jordi !!!!
els que feu l'Ironcat sou d'una altre pasta, n'estic convençut

si veu tenir la calor que jo vaig passar a Alcúdia, és acollonant el que veu fer. Jo vaig patir més que a qualsevol marató o al meu únic Ironman.

Felicitats!!!!

Ah! la meva esquena també és com un gelat de nata i maduixa, encara que barrejat amb xocolata a les cames i braços. Vaja, que és un espectacle veure'm en pilotes !!!


Guillermo.

Anònim ha dit...

Quin crack! Ja fa temps que dic que ets un valor segur :-))) una abraçada! Santi

cesc ha dit...

Felicitats ¡¡¡¡ quant un se sent fort ni hi ha qui el pugui parar.

Eulàlia Lorés Otzet ha dit...

Moltes felicitats, ets un crack, i a més es veu que no escarmentes, que vols repetir en tres setmanes. Jo sí que em trec el barret, ara que ja sé el pa que s'hi dóna ;-)

josep-maria ha dit...

Enhorabona Jordi,
gran és l'IRONCAT i gran et TU....

I moltes gràcies pels ànims que em vas anar donant.... mM'havia d'haver esforçat un xic més i hauria pogut fer 2 minuts menys.... però em quedo amb la millor de les sensacions.

Una forta abraçada des de la plana!!!