Bones festes i prosper 2010 a totes/s

Doncs això, desprès d'un 2009 "horribilis" per la nova companya de viatge que ens ha sortit a tots, la "Sra. Crisis"... i que espero poguem anar deixant endarrera, a poc a poc, però endarrera.

Bones festes i millor 2010, i que tireu endavant tots els projectes que us proposseu!!!!!

I quan estigueu baixos de moral, recordeu que tot es va iniciar amb una victòria....

2a etapa sprint final 2009

Foto gentilessa Oscar (de dreta a esquerra): Oscar, Andreu, Txema i hdfcat

LlocGral..... T_Final..mKm
308......... 1:31:10......4:20

Avui he tret cap a Vilanova, amb l'objectiu d'atacar 1h30 i seguir l'estela del dominador de la lligueta boliblocaire, en Coyote.

Aquest matí he recollit l'Oscar i cap allà en fet cap.... i quin dia, lleugera pluja que amb el fred que ha fet, li ha donat més duresa a la cursa.

Allà ens hem trobat amb dos companys d'equip de triatló, CTCB, el Txema i l'Andreu.

Sortida mal ubicats i anem avançant com podem la gent.
km 2 en Txema accelera i jo surto a darrera.
km 5 marxa en Txema, no aguanto el seu ritme.
km 11 n'Andreu m'atrapa i tiba de mi endavant..."aquell cap pelat d'allà davant del Prat és un rellotge en fer 1h29"... desprès, resulta que no ho era, però ens ha ajudat a continuar apretant de valent.
km 14 el passem amb opcions de marca.
km 15 agafo ampolla aigua i l'Andreu fot una apretada, es troba amb forces, jo no el puc seguir, i pateixo en els trams de pujada de la ctra de Cubelles. A aquesta alçada de cursa els peus ja estan xops de passar bassals.
i aguantant com puc... 1h31m10 temps xip i segons FR301 1h31m08 i 21,370 km.

Pijor parcials el km1 amb 4:41 i el km20 amb 4:43,.. vaja que aqui s'en ha anat l'objectiu ;-))), i curiós, el millor el km19 amb 3:56 segons rellotge.

I una mostra del fred que hem passat a l'arribada ....quan arriba l'Oscar recupero claus del cotxe, i l'espero dins embolicant amb la manta... i els 100m que ens separen del pabelló amb les dutxes els fem en cotxe, estem glaçats. (això deu ser que s'acosten els 40 ;-) )

1a etapa sprint final 2009

Foto gentilessa jag75 (de dreta a esquerra): hdfcat, entrinandu, jag75, sprintcraig, kevin, i a sota dVp.

LlocGral..... T_Final..mKm...Punts...T_2008
1131...... 1:45:22....5:00...131,61...1:54:37

Passat el 1er esglaó, sense assolir el sub 1h45 per el meu germà..... ara a per el 2on, amb l'ironyoyito

Sprint final 2009 o ....

..... "arranca Jordi, arranca per .... "

Un s'ha de possar les piles i contra la monotonia del dia a dia, i la puta crisis dels ..... , res millor que còrrer cap de setmana si i el següent també:


6 des: Mitja Mataró amb l'objectiu portar el germanet a fer 1h45.


13 des: Mitja Vilanova amb l'objectiu de retxianr com bufals amb l'ironyoyito i intentar 1h30.


19 des: 6h correcats. Intentar sortir amb el Toni a un ritme entorn 5:30 i veure-les venir, mentrès els peques participen als jocs infantils.


25 des: Travessa pantà Baells (Lluís/Cesc la tornem a fer?)


I per acabar l'any, i amb l'únic objectiu de guanyar la lligueta bolibloc:

26 des: Cursa del riu Ripoll a Sabadell (9,2km)
27 des: SS Masnou (10km) pte inscriure'm.
31 des: SS Bcn (10km)


La setmana esportiva va arrancar ahir (portaba 3 dies d'arrossegament mental total.. s'ha de girar la truita!!!) amb la 1a sortida de la grupeta en patins en línia amb ruta per Rogent, Diag. Mar, P. Garcia Faria, Rbla Poble Nou, Diag. Mar i Rogent. Ahir erem 3 de 4... algú més s'apunta? ah! nivell asequible per tothom, ara... a la primavera ja en parlarem ;-) ara, un patinador de nivell avançat i els altres en procès de formació

La dignitat de Catalunya (editorial redactada i publicada per 12 diaris catalans)

Adjunto l'editorial públicada avui, 26 de novembre, per 12 diaris catalans, i que suscric.

Ja n'hi ha prou !!!!!!!

Aquest editorial que publica EL PERIÓDICO en defensa de Catalunya ha estat redactat conjuntament pels 12 diaris les capçaleres dels quals figuren al peu.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen també aquest text La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Font: El Periódico (Elperiódico.cat/opina - en català) (Elperiódico.cas/opina - en castellà)

Objectius 2010: sub 3h + 10 de 10

Per tancar l'any:

Guanyar la lligueta de la Grupeta Bolibloc. Però per dates complicat, em cal fer 6 curses d'aquí a final d'any, per completar les 14 que puntuen com a màxim

15 nov - 10.000 de Camp de l'Arpa, a per un sub42

21 nov - Torneig de bàsquet solidari, unes 6h amb sistema 4x4, amb l'objectiu de sortir sense lesions.

6 des - Mitja Mataró amb l'objectiu de que el meu germà assoleixi 1h45min.

19 des - 6h corredors.cat amb la fita de superar els 60km, dins de les 24h

27 des: SS Masnou amb cursa per els nens també d'un km.

31 des: SS BCn, un clàssic.

...i si l'agenda o permet i les cames poden, potser cauen la Mitja de Vilanova i una cursa de Sabadell el dia de Sant Esteva, per assolir les 14 curses necessàries per guanyar la lligueta.

I per el 2010: (títol de la pel·lícula) sub3h + 10 de 10.

1- Baixar de 3h a la marató de BCN. Buff!!aixó és córrer de debò, però els somnis s'han d'empaitar.

2- Tornar a l'IRONCAT. Primer de tot, per fer una prova que crec que és de les que té una filosofia a l'estil dels origens de la LLD, i també per gaudir de la prova al costat del gran Joan Marc, altres amics, i a més, a nivell personal a cercar el 8è finisher, i a poder ser amb marca personal, acostant-me a les 11h.

- Per el meu cap ronden males idees (no em calen amics per fer juguesques, jo sól en tinc prou per "emmerdar-me").... ULTRATRAIL MONTBLANC 2011: i per això cal fer currículum i en aquesta linea en ment tinc fer alguna d'aquestes proves: Marxa Romànica (1 de 1), Núria-Queralt (desfer empat a 2), Cavalls del Vent (pendent de fer), Matagalls-Montserrat (pendent de fer).

3-Embrunman. Festa d'aniversari "........." (a gust del lector l'adjectiu) per celebrar els 40 "tacos" enfrontant-me als meus dimonis i pors: els ports d'alta muntanya, baja un "hors categorie" com l'IZOARD.

4- 2on irontest UPC. Podria ser el 10 de 10 si abans assoleixo els reptes plantejats, i si els que vam estar en la 1a i única edició d'aquesta prova entre amics, esn acabem decidint en tornar a l'escenari on alguns es van estrenar en la mitica distància dels 226 i altres ens vam inocular d'aquest meravellos virus, o potser no tan meravellos? ... això va per barris ;-)

Però bé, assolim el que assolim, l'important és gaudir del dia a dia, de la família, dels entrenaments, dels no entrenaments, de les "cutxipandes", de les braves, ....

..... la vida només és viu un cop i s'ha de fer a fons!!!! som-hi!!!!!!!

Com perdre 4kg en un dia…….

....doncs fent un triatló de llarga distància, durant 12h10min54seg.

Dies previs
El fet de que la prova sigui a costat de casa, i no s’hagin de fer grans preparatius ni maletes, fa que no estigui gaire mentalitzat per afrontar el repte, i els nervis no apareguin...... fins el dijous tarda, que m’acosto a Calella a recollir els dorsals, i els fan sortir amb el primer contacte amb la cursa. Per allà vaig trobar-me amb el Carles i l’Olivia, que diumenge assolirien la condició “d’ironparella”, moltes felicitats!!!

Dissabte matí preparar bici, bosses per la T1 i la T2, distribució powergels,..... i no hi ha manera d’acabar mai.

Per la tarda amb la família fem cap a Calella, deixo la bici i anem una estona a la platja amb els peques. Sopar i al llit dora.....

Diumenge
04:15h sona el despertador.... 88 kg esmorzar de forquilla, amanida de pasta, cafè i cap a Calella.

Primers nervis, la porta del nou pàrquing, que fa 4 dies que hi hem posat el cotxe, no es vol obrir...

Sense més novetats, aparco i cap a boxes.... Revisar material, inflar rodes, saludar als amics i coneguts d’aquesta gran família de “xalats” per els triatlons de “llarga estona”. Al costa tinc al Salva, del CTG, amb filosofia i resultats de cursa semblants, però la balança esta del seu costat, per qüestió de 5 minuts.

Darrera visita al Sr. Roca, i amb el Dani, CTS, xerrem esperant els nostres torns de sortida.

Natació. “Objectiu: gaudir intentant lliscar”
Sortida “còmoda” sense cops afavorit per ser una cursa amb “multisortides”.
El 1er llarg no seguim una orientació bona, desviant-me cap a la dreta de la boia, com la majoria.
Al arribar a l'extrem començo a passar gen de sortides anteriors, això et dona ànims i empenta adicional per acabar la natació.

La mar plana, plana, com una piscina, poques vegades gaudirem d’unes condicions tant bones.

Tornada millor, a excepció d’un "BON" cop de cap amb un altre triatleta que anava en direcció contraria i amb molta deriva, ja que havia creuat la línia imaginaria de boies que separava l’anada de la tornada.

Temps natació: 1h07:36

T1 – 5:51
En la meva línia, correcte però millorable.

Bici. “Objectiu :sobreviure patint”



Condicions climàtiques perfectes, el vent no apareix, fet poc habitual per aquestes contrades, en que més tard o dora fa la seva aparició, i et deixa clavat. A més el sol no apreix fins a quarts d'onze, o sigui que tot això m’ajuda i molt, fent que mantingui un bon ritme en general, acabant en un promig superior als 28km/h, i amb dos parades tècniques en tot el recorregut.



En l'avituallament de Mataró estic a un pel d'anar per terra, al passar massa arran d'un voluntari que sort que es va quedar quiet... problemes d'un que té unes habilitats d'equilibrista nul·les sobre la bici.

El Salva m’atrapa camí del Masnou a la 2a volta, comentem la jugada i com ens trobem, i ell se’n va... jo a la meva.

L'alimentació la faig a base de powergels, cada 20km aprox... en total consegueixo prendre'n 6 o 7, al final ja no n'entren més, orejones entre mig i platans dels avituallaments.
El circuit és planer, però la presencia d’algunes pujades suaus en el tram entre Mataró i Calella permet variar la posició i recuperar-me a les baixades deixant de donar pedals, a més de variar la posició al aixecar-me a les pujades ... que anar acoblat tota l’estona és molt dur. Encarant la 3a volta i darrera a Calella:



En el darrer pas per la rotonda de Calella, camí de la T2,rebo els anims dels Cunyats, Rosa, Nil, Xènia i Pares... i més endavant dels companys del CTCB, Jordi Espanyol (el "superpresi") i el Guillermo... res millor que moments "gallina de piel" quan ja portes més de 7h de lluita contra el rellotge.

Temps bici: 6h20min25seg

T2 – 5:31



En la meva línia, correcte però millorable... amb canvi de samarreta, mitjons i dorsal ja que portava la cinta preparada amb powergels.
Assenyalar l’incorrecte disseny dels boxes ja que el tram recorregut amb les bicis a la ma és diferent en funció de la posició al box.. jo vaig fer poc tros, en canvi els pro’s són els que van fer més metres.

Cursa a peu. “Objectiu: concentració”
Abans de començar somiava amb una marató en 3h30min...inconsciència, tot i la suposada experiència que hauria de tenir en això...
Començo “ràpid”, i passo els 2 primers kilòmetres per sota de 5min/k... però en seguida em poso a lloc... la calor ajuda i intento anar en torn els 6min/km.... els números surten, i es possible el sub12h.



Final 1a volta, el Gabri surt del no res, i m’anima, gràcies!!!!

Per aquí el mig ens anem creuant amb el Salva, i al voltant de la ½ marató l’atrapo i el passo, continuen les bones sensacions.

A la 2a volta m’anirà de cine la presencia del Gabri, ja que m’aprovisiona de coca-cola, i em desfaig dels powergel que sóc incapaç de prendre’m, donant-los tots.. moltes gràcies. Aquí ja veig a la Rosa que m’anima... i encara força animat encaro la 3a volta.

La 3a volta ja se’m fa més dura... final 3a volta tota la família esta allà animant-me, a més dels incombustibles Pares , la dona i els nens, tinc també el meu germà i familia ...... “subidon”, passo “ràpidet” per les alçades de cursa que portem.

Faig la marató només amb aigua, pepsi i coca-cola, ja que no sóc capaç de menjar res.

Cap al km 32 apareix el mur, quàdriceps carregats, panxa pesada, i ja no vaig fi... aquí s’escapa el sub 12h, perdo la concentració, i em “relaxo “caminant un tram llarg.

Falten 7km el Salva m’atrapa, el segueixo un tros, però no puc seguir el seu ritme, el quàdriceps esta tocat i no vull que “salti per els airs2.

Final 4a volta...encaro els dos darrers km, que per un error de marcatge, que no de distància total de la cursa a peu, són “llargs de collons”.... volta exterior boxes, entrada a la zona de meta... i on són els nens? A la grada, han cancel•lat l’accés de les famílies al tram final... emprenyat de poder entrar amb ells, però content per el resultat, excel•lent rendiment a la preparació curta feta.

Temps cursa a peu: 4h31min32seg

Amb la medalla al coll desprès de 12h10min34seg:



Faig camí cap a la zona de postmeta, on hi ha menjar i beure per refer-se, però la veritat és que no em veig en cor de menjar res... menjo una mica de meló, i em demano una llauna de clara... per darrera la tanca apareix la familia, felicitacions i salutacions... xerrada amb la Txell i el Miquel del Jovent, el Dani del Provençalenc, el Salva..etc.....
La clara no s'em posso gens bé, estic una mica grogui, per darrera meu s'emporten un triatleta en cadira de rodes, però amb la familia per allà no és questió de fer el"número".. m'aixeco per anar afer un massatge, però com que esta saturada la zona, decideixo sortir i anar a saludar la familia... salutacions i felicitacions al Carles i l'Olivia... em vaig refent... i la felicitat absoluta amb els meus:

Gràcies per aguantar les meves aventures esportives !!!!!!!! i els entrenaments corresponents !!!!!!!



Foto amb mirada que confirma alló: "del papa esta boig"
i gràcies papes per estar allà també, encara que no ho acabeu d'entendre!!! ;-) i per aquestes fotos postcursa.

Resultat challenge

Resultat challenge

en resum,
un rendiment excel·lent !!!!!
i el 7è al sac !!!!!
per la preparació feta ;-)

Properament crònica.... però comentar que les pautes bàsiques que em vaig intentar marcar per a cada segment com a plantejament de cursa van anar força bé,

• lliscar/gaudir a l'aigua,
  
• patir a la bici
  
• concentració a la cursa a peu

..... fins al km 30 de la marató va anar força en aquesta línia, però com sempre la marató t'acaba possant al teu lloc, i el somni del sub 12h serà per una propera ocasió.