Avís per possibles lectors.... el post ha sortit llarg de nassos i amb trams espessos, potser provocats per la ressaca del vent ;-)))1:07:20 - Natació
1:14:37 - Volta 1 bici + T1
1:10:28 - Volta 2 bici
1:18:00 - Volta 3 bici
1:21:18 - Volta 4 bici
1:24:44 - Volta 5 bici
1:25:21 - Volta 6 bici
9 :01 :51 Natació + bici
1:20:58 - Volta 1 a peu + T2
1:32:53 - Volta 2 a peu
1:22:38 - Volta 3 a peu
13:18:22 - Ironcat2010.
Els dies previs són estranys, això de córrer a casa i no tenir que fer grans equipatges, ajuntat a seguir portant el ritme de treballa habitual, fan que no hi pensis gaire en el que se’t ve a sobre, potser no et mentalitzes prou però també té el costat positiu, els nervis s’arrosseguen menys temps.
Els dies previs toca fer la llista del material a portar, comprar a Esportissim els gels i les barretes, i divendres hidratar-se i hidratar-se (això em farà patir de valent la darrera mitja hora de viatge fins a l’Ampolla ;-))) )
Sortim tard divendres, però com que l’Enric ja em recull el dorsal, un esta tranquil, i cap a les 21h arribem a l’Ampolla…. Descarregar, instal·lar-se a l’Hotel Roca Plana i a buscar lloc per sopar, i anem a ensopegar a una pizzeria “desbordada” on costa, deu i ajuda, acabar de sopar, plats que surten en comptagotes… però bé a quarts de dotze hem aconseguit sopar. Ens trobem amb l’Enric a l’hotel i em passa la bossa del corredor, comentem la jugada i a dormir una estoneta, no suficient però almenys una mica.
4:50 despertador i amunt…. Crema solar i cap a esmorzar.
6:00 a recollir les bicis a un garatge que té l’hotel a 5 minuts. Col·locar placa nro dorsal i cap a boxes.
6:20 entrem a boxes i ja veiem com bufa.. Retrobament amb companys de múltiples batalles anteriors, des de dins Robert, Cesc, Pep, Enric, Salvador, Jordi, etc…. i altres des de la barrera Dani, Ferran, Oscar, Roger, etc….el vent fa de les seves, cascos que volen, bicis que voleien a les barres dels boxes (les cabres que no toquen a terra, la meva com és grandeta toca a terra i voleia poc)… opto per deixar tant el casc com la cinta del dorsal lligades al quadre de la bici, i tot el material de la T1 i T2 dins de la bossa per no trobar a faltar res al sortir de l’aigua.
Vaig cap a la platja, cremallera... i collons!! Si porto les dos ulleres a sobre... sort de l’Oscar que li faig un crit i n’hi puc passar unes, les equivocades, ja que les més fosques haguessin anat millor quan el sol picava a la cara i costava veure la boia. La hidratació ha estat bé, ja que just abans d’arrancar puc pre-escalfar el neoprè.
7:00 MECCCCCC ¡!!! L’aigua és nota freda i hi ha trànsit fins a la 1ª boia. Desprès ja puc començar a nedar més còmode. La “L” exterior del quadre de natació esta “mogudet”, però menys que al 2007, i per compensar-ho la part interior tens corrent a favor i, al estar a tocar de la platja, gairebé és com una piscina. 1a volta al sac, a per la 2a amb molèsties al plec dels colzes per fregament amb el neoprè, i combinat estones de bones sensacions amb estones de menys, superem la natació, que en la 2a volta semblà que augmenta el centrifugat en alguns trams... Enfilem l’espigó, pixadeta abans de sortir de l’aigua per “escalfar”, incremento el número de batudes de peus per intentar activar-los i cap a la sortida.
8:07 T1. Collons, estic grogui, em poso dret com puc ... buffff !!!! amics animant i jo amb prou feines puc córrer dret. Obrir bossa i, aquest cop opto per portar roba de ciclista, els “manguitos clàssics”, mitjons, etc... i a per el 2on segment, desprès d’una transició lenta.
8:i pico. Iniciem la bici, 1er tram amb vent de cul i vas com una moto, uns 9 i escaig km, a 40 km/h sense patir gens, però al enfilar la carretera de Camarles fins el punt de gir, la primera paret del dia, o sigui la primera sèrie contra el vent, de les 12 que haurem de superar per tenir dret a lluitar a al marató per revalidar la condició de finisher. 4 km contra el vent, que per ser la 1a volta els superes... però els 9km per finalitzar la 1a volta ja és una altre cosa, i vas veient com la velocitat promig va baixant sense poder-hi fer res, més que agafar la bici fort, per no anar a recollir arròs, i pedalar sense parar.Ja és veu en els temps per volta, com l’esforç físic es va pagant, a més de que el vent cap a la 3a volta passa de fort a molt fort, de velocitats de 16km/h a trams a 11/13 km/h i gràcies.
El menjar i beure l’adapto als trams amb vent de cua... vaig combinant barretes i plàtans al km15 del circuit amb Powergels arribant a l’Ampolla, a més de tres entrepans que em passa la dona al km 60 i 120, tot això regat amb aigua, Recuperation, Isostar i Coca-Cola. Faig alguna parada extra als avituallaments per omplir el bidó de l’aigua, posar crema solar i per deixar de pedalar una estona, a més de 3 o 4 aturades a buidar dipòsit.
El vent va passant factura física i mental... no et mous, el casc i la bici xiulen a ritme “verano azul" en més d’un tram amb vent en contra (efecte del vent i no de la paranoia mental que pot semblar que patia llavors),..... la possibilitat de deixar-ho estar se’t va creuant per davant, la paraula abandonament s’escola per el cervell però aconsegueix-ho fer-la fora, ja que per sort a les últimes voltes, entre els ànims del Cesc, Jordi M., Salva, els gestos d’ànims i els crits per persistir en la lluita contra el “cabró d’eolo” (perdoneu el vocabulari, però es que va estar tocant el que no sona tot el sant dia) d’en Joan Marc, a més dels 4 riures que vam fer amb en Miguel Martinez, debutant a la distància i que ens vam conèixer allà, al bell mig del delta, lluitant i patint per sobreviure, a potser els pitjors 180km en bici que recordo, o almenys a l’alçada de l’IC07 i LZ06.
16:02 T2. Miracle, he sobreviscut, ara a treure’s la roba de bici i a córrer, per fi !!!!!!!!!!!!
Surto “ràpidet”, com ve sent habitual engego a córrer a un ritme alt (respecte al ritme que acabo corrent) els primers 2 km, i desprès ja em posa a lloc la tralla del dia. Les dos primeres voltes les faig corrent,a excepció d’alguna aturada als avituallaments i una altre per motius fisiològics. Al tram del port, el Nil tiba de mi amb la bici, i per allà tinc la família animant, de fet porten tot el dia aguantant el sol i el vent, i patint per veure si arribo a cada volta.
A la 3a volta atrapo el Joan Marc, que esta amb problemes estomacals però aguanta el tipus i va caminant, l’acompanyo un tram, ja que no vaig fi. Engego, però el tram de terra cap al punt de gir, a la bassa de les olles, camino, vaig “apajarat” i no em veig en cor de veure ni menjar, tinc la panxa saturada.... arribo a l’avituallament, i ho provo, caminar un gel amb 33cl d’aigua, a veure si em recupero... al retornar a l’asfalt arranco al "tran-tran", i semblà que vaig reviscolant. Al passar per contrameta, ataco 2 trossets de pizza que em senten de cine i a córrer. En aquesta volta, torno a coincidir amb el Miguel i fem un tram junts, ens presentem i parlem de l’Ironcat i dels camins seguits, respectivament, i que ens han fet coincidir passats el km 204 del IC10. Arribant a la bassa de les Olles ens separem semblà que jo torno a anar millor i puc augmentar una mica el ritme, i ell prefereix anar més suau. En tot això, hi ha un tram que m’acompanya l’Oscar i un altre el Dani, que va bé per parlar i relaxar-se mentalment, encara que no sigui legal, però per la tropa ens fan la vista grossa. El Salva va per davant, però avui semblà que el podré atrapar i reduir la diferencia abismal de curses que porta ell entrant per davant meu. L’atrapo a la 5a, crec, i ja vaig més refet ... vaig aguantant ..... contrameta, senyals a la família, en 1h acabo,.. final 5a volta, em 40 minuts arribo .... en Joan marc s’ha refet, miracles de l’orxata, del persistiré, o del que sigui, però s’ho esta “currant” de valent per arribar a ÍTACA, i a fe de deu que s’ho mereix, com ningú. I a partir d’aquí, no té història, vaig fent a 5min/km alts.. fins a meta.
Ja hi sóc, joia d’haver assolit el repte per 8a vegada, no ha estat gens fàcil, el Nil apunt per entrar a mi, la Xènia esta empiocada i decideix no entrar.... el Nil tiba del seu pare i FET !!!!! ... ostres la Xènia ha decidit que es vol afegir a la festa... tard però també s’apunta.
Bufffffffffffffffffffffffffffffff !!!!!!!!!! per fi puc relaxar-me.
Gelat, aigua, dutxa, ....... i a esperar el moment .....
..... Joan Marc creua la meta envoltat dels seus, i de molts amics triatletes que no ens hem volgut perdre el moment, altres via telèfon li han fet una trucada en el darrer km, altres via e-mail o sms ho han seguit a la distància........ plors, riures, abraçades, per fi, s’ha fet justícia !!!! chapeau Joan Marc !!! (enllaç bloc Joan Marc)
Fotos gentilessa d'en Dani "lo reporter intrepid de l'IC10" - moltes gràcies -
