Núria - Queralt 2011 "al sac i ben lligada"

Aquest any ens enfrontem als clàssics 92 km però amb més desnivell positiu per sobre dels 5.000m, i on destaquen les pujades:

• Pas dels Lladres, 680m positius a superar en 3,8km per arribar al punt més alt del dia, 2.538m,
• Coll de Pal, 785 m positius en 8km,
• Gisclareny, 868m positius en 8,5km,
• Ensija, 1.009m positius en 8km.

El divendres vespre, trobada familiar a Berga, sopar i preparar el material, que l'endemà toca "festival de colors" (i sense prendre "tripis" ;-)) ). Tot sopant, podem gaudir del paisatge i veure el tram final de la NQ, ... els darrers metres en baixada per acabar de castigar les cames, per si, a aquelles alçades de la festa, no estan prou estovades.

Dissabte 6h15: diana
Esmorzar clàssic (torrades amb melmelada casolana de la mama -bonísima-, plàtan i iogurt) i cap a fer cua per agafar el bus... són les 7h passades i ja han sortit uns quants autobusos. Aquest cop som uns privilegiats, em dormit a 1' del punt de sortida ;-))

Allà ens trobem amb l'Àlex i la Bàrbara companys del CTCB i que, van preparant el seu reportatge, que podeu veure a la seva web, on surto entrevistat al bus.

A Queralbs aprofitem per esmorzar entrepà de botifarra + papilla de fruita, tot esperant el cremallera, que es fa pregar una mica. I per acabar d'adobar-ho agafem el que no sortirà primer.

Arribem que falta 1/2h, omplir bidons, agafar dorsal i xip a canvi fiança 20€, preparar material i cap al corral, on has de passar un control previ de xip.


David, saps on ens hem ficat?

Tot esperant dins del "corral" la petem amb el David i el Francesc que s'estrenen en aquesta ultra.

Amb les campanades de les 11h engeguem 374 participants.

Això va en serio ... a la cua del vagó i encara no hem sortit de la vall de Núria. Però tranquils que això és molt i molt llarg...


C1-Font de l'home mort. Km9,1
Fins aquí hem anat tranquils, trotant una mica a partir de Fontalba, potser la sensació de que podíem haver corregut una mica més, però només és una sensació que a la 1a pujada quedarà esvaïda.
Sortim del C1 camí del Pas dels Lladres.. m’arrossego, no tibo, males sensacions, orelles tapades i els esbufecs ressonen per tot el cap (deu ser una mucositat a les vies respiratòries altes que m’està donant per el sac, no acabo de fer net).
El meu germà puja a bon ritme i em va esperant.
Un cop arribem a la carena, amb el canvi de perfil, "pla" per pista un bon tram, en que anem alternant pujades i baixades suaus, comencem a trotar en tots els trams plans i de baixada, semblà que aquí vaig una mica millor.

Cavalls camí de la Coma Morera



C2–Coma Morera - km 19,4
Aprofitant que omplim bidons, em prenc un power-gel per refer-me ja que les barretes i teca del 1er avituallament no n'hi ha hagut prou.
Ataquem la baixada cap a la Molina, trotant gairebé tota l'estona i semblà que em trobo millor.

C3–la Molina-km 27,9
Refem dipòsits amb l'avituallament de l'organització, amanida de pasta i fruita, canvi de mitjons i som-hi, que ve la 2a gran dificultat del dia.
Sortim de l'estació de tren per asfalt, i quan el deixes, al cap d'un km, aprox., agafes un tram per un paret molt dreta, per el mig d'un talla focs fins arribar a les pistes d’esquí. Aquí el desnivell es suavitza fins que arribes a la canal que et porta fins a Coll de Pal. ara vaig amb millors sensacions però no gens sobrat, esta clar que a les pujades em tocarà patir i molt.

Coll de Pal-km 35,9
Un tram pla que comença amb un corriol i desprès per un tram de pista en molt bon estat,que és molt millor que passar per la carretera, fins al xalet de la Diputació. Creuar la carretera i direcció al refugi de Rebost. Aquí ens trobem amb l'aparició sorpresa del David Butxaca (el meu company d'aventura l'any passat).


C4–Refugi Rebost-km 40,6
Mengem una mica i avall que ens esperen els pares per fer el canvi de roba i bambes. Comencem amb un tram de pujada que se m'entravessa per variar... i desprès baixada per corriols complicats i tècnics que si et fallen les forces se’t fan durs.
Control sorpresa per marcar amb el xip, i desprès sorpresa, canvi de recorregut, ens desvien cap a una pista que fa que la resta de la baixada fins a Bagà sigui de molt bon fer, i anem trotant. Aquí em trobo millor jo, i vaig tivant.

C5–Bagà-km 47,7
Ja portem 7h33min d'ultra les cames.
Avituallament "fort", canvi de bambes i roba gràcies a l'assistència dels pares, que no fallen mai !!!! moltes gràcies!!!

A més també la fem petar amb el David B.

Som-hi! que no ha estat res!!


Engeguem amb la companyia del David Butxaca


Ostres ens creuem amb 3 nois que tornen endarrere.. s'ho han rumiat millor i deuen haver decidit plegar.
En aquest tram ja hem engegat els frontals, aprofitant una de les múltiples parades que haig de fer, no vaig males sensacions ... vaja sinó fos perquè em tiba el meu germà fa estona que hagués optat per deixar-ho estar, no és el meu dia, "mig apajarat", el cap que no ajuda (potser saturat per els 2 tri226 que ja porto aquesta temporada)... però aguantant ;-))
Gisclareny? on collons l'han posat? semblà que ens tenen donant voltes, i han optat passar per "Roma" per arribar-hi. Passem per un tram preciós, una catifa de gespa.... començo a caminar algun tram mig sonàmbul... i al final arribem per darrera.

C6–Gisclareny-km 56,2
Mengem una mica, recarreguem bidons i a seguir... Ara un tram "suau" per anar fins a Saldes, sense gaires històries.

C7–Saldes-km 63
Avituallament amb power-gel inclòs, i apali, comença el festival, 1.009m positius per davant dividit en 2 segments.
Els primer tram es va enfilant i em trobo bé, anem pujant a bon ritme.

C8–Parc de Palomera - 67,5
Gaspatxo, entrepans i a seguir... collons, les indicacions ens fan passar per un tram amb aigua i ens queden els peus "guapos". Això va en serio, un primer tram de pujada pedregós per un corriol, amb esglaons de pedra que fan remugar al meu tibial esquerra.. m'ho haig de rumiar i pujar amb la cama dreta per davant, els esglaons, per prevenir... per la muntanya es veuen llums escampats, que ens van marcant la ruta a seguir. Un cop superat aquest tram ja quedem desprotegits,i el perfil es va suavitzant.. ens abriguem i ens trobem amb els 2on control sorpresa.
Control sorpresa Ensija (no arribem al refugi)-km 71

Ara ja bé un tram suau i fàcil on torno a fer el sonàmbul, fins a la canal que ens portarà cap a Peguera.

Agafem la canal, que ja coneixíem, jo de feia molts anys, i el meu germà d'haver-hi pujat amb al marató de muntanya de Berga del 5 de juny... A aquestes alçades de la prova, és fa dura i si a l'esgotament, li sumem uns pals que han dit prou (un encasquillat i l'altre es va plegant sol) i la falta de tècnica, el resultat es que en un tram sorrenc, tasto el terra i em deixo la cama dreta ben marcada...

Tots dos tornem a caure però sense més danys de "xapa i pintura"
Un tram de pista i enfilem cap al control 9

C9–Peguera-km 74,4
Passo per l’ambulància per curar les ferides i mentres el meu germà aprofita per omplir un bidó amb Coca-Cola, que resulta que és de la gent de l'avituallament, ;-)) , que evidentment ja no li deixen omplir un 2on bidó.. estem una mica cansats de Pepsi-light.

Som-hi per pista per darrera peguera, túnel, un tram de Bagà (molt recomanable per anar-hi la tardor amb els colors vermellosos de les fulles) en pujada fins l’Estany, Corberà i avall cap a Castellar del Riu, creuem la carretera el Rasos, i desprès de passar per el costa del Càmping de la Font freda, arribem al darrer control previst fins a meta.

C10–Font Freda-km 84,3
Frega als genolls de pomada, omplir bidons, un de Pepsi "es dispara" i dutxo a un dels voluntaris.. comencem amb un tram de pujada per anar a cercar l'altre costat de la carena, amb vistes a tot el Baix Berguedà. Anem a bon ritme, però el meu germà esta més fi en pujada i se’n va per endavant "si no m'atrapes ja t'espero a Queralt".
Vaig apretant però l’acabo perdent de vista.. començo a passar gent i córrer "ràpid" els trams plans de baixada, i aprofitant per recuperar quan atrapo altres participants, fins que em deixen passar,... em costa però l'acabo atrapant "amb la llengua fora", ens deu faltar 1km per Queralt. Tot aquest tram hem tingut música del cel, trons a dojo, i núvols amenaçadors que al final ens remullen una mica i deixen perillosa la baixada de Queralt.
Ens trobem un control sorpresa a 500m del Santuari. I al cap d'una mica fem fotos des d'un dels molts mirador que hi han a Queralt.


Ens trobem els pares al pàrquing de Queralt que ens donen els darrers ànims i enfilem les escales de baixada.

Núvol-donut a les 1eres cases de Berga


Anem trotant a les baixades, i aquí ja em trobo millor i vaig fent "relativament còmode", el meu germà va bé, gratament sorprès i em demostra que ha portat els deures més ben fets que jo.
Baixant per els carrers de Berga en paral•lel amb el cotxe dels meus pares, i fent una mica de conya dels 90 km que portem acumulats.


Els darrers 300m ja els fem amb la família al complert i amb l'objectiu assolit, acabar-la, i amb el regal extra d'arribar a una bona hora per esmorzar, abans de les 9h.



I al final això és el que vam trigar: 21h54min26seg


Vaig arribar bastant fos i rumiant que ja n'hi ha prou de patir d'aquella forma.... però desprès d'uns dies per recuperar-me dels cops, dels peus inflats, passar per la fisio per recuperar una mica els músculs.... el cap ja torna a barrinar nous reptes... ara que toca germanet?