20090311

..per fí he tornat a passar per el banc de sang


Feia més d'un any que no passaba a donar sang (20071125), entre cercar forats a la temporada, que si dentista, que si.... doncs per fí, ahir nit, vaig trobar un forat, i en 30 minuts feina feta, una bosseta de 450ml plena i cap a casa..... ara a esperar que els receptors no notin que la sang bé d'un recient maratonia a Barcelona.

Vaja que us animo a tots a fer aquest petit gest que pot ajudar a superar malalties i salvar vides. I si voleu informació us podeu passar per la web del banc de sang per consultar horaris i condicionants, seus on és pot donar, etc.....

20090309

evolució reptes temporada 2009 ....



Un cop superat el primer repte de l'any, per els pels i desprès d'adaptar l'objectiu d'un somni de 3h a acabar-la sense entrenament per haver estat lesionat, amb un temps final de 4:08:33.

Ara que fem? Bé, un s'ha d'adaptar a les circumstàncies, crisis + molèsties físiques, i per tant, renuncio a l'objectiu d'anar per 3er any consecutiu a l'Ironcat:



...i més ho sentiré per el fet de no gaudir d'un cap de setmana en una zona ideal per un triatló de llarga distància i de la companyia de bons amics com el Joan Marc, que aquest any si arribarà a Ítaca, com a primer pas per el repte que té per endavant com a futur pare de familia nombrosa.

I bé, ens centrarem en preparar el 1/2 de Calella, ara sense entrenador ja que he renunciat a la programació i consells d'en Joan Freixa , per el moment, fins que l'actual aturada econòmica remeti i recuperem una tranquil·litat o estabilitat que ara per ara no tenim.



..i tot això sense deixar de fer curses de la lligueta championchip.cat, per anar sumant punts deins de la lligueta boliblocaire

Venc bambes SAUCONY PROGRID RIDE white/red (11,5 US)

Venc bambes amb molt poc us (40km com a molt estirarebé noves) unes Saucony PROGRID RIDE white/red del 11,5 US que em van costar 110,61€ per 60€. Les vaig comprar al desembre. Us adjunto un parell de fotos,






Enllaç amb informació d'aquest mòdel: saucony PROGRID RIDE

El motiu de la venda és que no em van bé... complexió delicada que té un ;-)

Interessats deixeu un comentari amb e-mail i em possaré en contacte amb vosaltres

Fotos marató BCN


Cap de setmana de relax familiar, amb escapada a la neu per fer un bon ninot de neu i trineus, dins d'una gran calçotada familiar.

I aqui teniu unes quantes fotos de la marató d'enguany amb el "mendalerenda", on per la cara ja es pot deduir com va arribar......











20090303

Resultats oficials marató BCN i anàlisis


Dada curiosa, desprès de prendre el powergel fem els millors parcials, a excepció en el 35 que ja no em trec la pajara del damunt.

I a la web es poden veure els videos de diferents punts de pas, on podeu fer pràctiques de "cercar a Wally" però en versió "hdfcat":

El mur: km35

Meta

20090302

QUIET de Màrius Serra

Volia recuperarl'hàbit de comentar les darreres lectures, i vet aqui una lectura que em va sorprende i de forma molt agradable ...



Lectura molt recomenable, fàcil i que és pot fer de forma discontinua, ja que són petites històris de diferents vivencies del protagonista del llibre, en Lluís, un "alienígena des de les cinc setmanes de vida", tal com el descriu el seu pare. A Eurodisney el van tractar com a un VIP i ha viatjat a Hawaii, el Canadà, Itàlia i Finlàndia amb la seva família. Tots l'anomenen Llullu. És un nen inexpressiu, que no aguanta el cap ni fixa la mirada ni pot moure's, ni riu ni parla. I és que el Llullu pateix una greu encefalopatia que la medicina no sap diagnosticar i que li provoca crisis epilèptiques. En llenguatge planer, té paràlisi cerebral.

El seu pare és Màrius Serra (Barcelona, 1963), que fa 20 anys que publica llibres (el 2006 va guanyar el Ramon Llull amb la novel.la Farsa) i desprèn energia, positivisme, bon rotllo i bon humor. Les mateixes sensacions que transmet el llibre que acaba de publicar, Quiet (Empúries / Anagrama), la "novel.la de sense ficció", com ell la qualifica, en què, com a escriptor, assumeix el repte "ineludible" d'escriure sobre els primers set anys de la vida del Llullu. Tot i que ja al llibre De com s'escriu una novel.la (2004) "la situació tan intensa amb el meu fill ja treia el cap", admet Serra

En Màrius aconsegueix fugir del victimisme, i amb dosis d'ironia i humor però també amb molt sentiment contingut, intenta que sigui el lector qui reflexioni sobre l'univers dels nens de l'"ètnia llullu".

I al final del llibre podeu gaudir d'un muntatge fotogràfic que permet veure el Llullu còrrent.

Ressenya extreta de http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=560835&idseccio_PK=1013

..a falta de fotos a la marató...unes de noves de les 6h

cercant alguna foto de la marató, he tingut l'agradable sorpresa de trobar aquestes fotos de les 6h de corredors.cat, que són de la 2a part de la cursa, passades les 3h, quan ja giraben al reves de les agulles del rellotge:





Font: http://picasaweb.google.com/KALIMERO1960/24HoresMaratoTv32

20090301

Marató bcn 2009 .... al sac i ben lligada ...uffff!!!!

A costat, hores d'entrenamnet no, més aviat cap ni una, però suar la cansalada en cursa si.





A les 6h, sona el dorsal, amunt que toca esmorzar... arroç bullit (la nit anterior anava "suelto" i la tonà d'arross amb llet que tenia preparat s'haurà d'esperar la vespre) i un iogurt. Ah! i un café per despertar-me, no fos cas que em passes com a Roth, que m'adormia sobre de la bici, i un Fortasec per evitar corredisses complicades de solucionar en curses urbanes.

A quarts de vuit deixo la bossa la guardarropia en mans del company Oscar, que amb m,és seny que jo ha decidit col·laborar amb l'organització i renunciar a sortir. per allà arriba en Ferran (ha assolit per 2on any un sub 3h, felicitats entrinandu!! segueixes volant!!! ).

I desprès gfaig cpa al punt de trobada, on trobo al Jose Maria que em comunica que l'Andreu no prendra sortida la no haber superat la lumblagia, coses de l'edat i voler arrossegar un trineu més hores del que pertoca,.. i per fí, veig al presi del CTCB, en Jordi Espanyol (farem gairebé tota la cursa junts) amb el Guillermo que en s animarà en varis punts i farà de llebre a partir del km 30.

Cap a la sortida, al calaix de 3h30... allà deixo una dessuadora amb 20 anys d'història.. (1 segon de silenci per respecte).. i quan acaba de sonar la música de BCN92, sortim... això ja no té aturador.

El cel esta nuvol, i durant la 1a part de la cursa ens acompanya una lleugera "xirimiri".
El ritme el aenm mantenint entre 5:30 i 5:35 bastant consatnt i gaudint del bon ambient.

Cap el km 7 adelantem a la ALEXANDRA PANAYOTOU que venia des de Palafugell en el seu particular repte, que li ha portat a fer 220km, essent la propina final la marató que ha fet en, més ni menys, que 4h27min

Ens anem troban al Guillermo en diferents punts, a les respectives families a Passeig de Gràcia, Rogent i Glòries.

Els km passen i les lesions sembla que aguanten, una estona mab molèsties al tendó rotulia del genoll esquerra, però semblà que passen.

Els km van passant, amb un parell de més lents per temes fisiologics.

El Pep ens passa al lateral de la Gran Via, direcció Rbla Prim, que estaba acompanyant a un amic seu, aqui li faig afluixar al Jordi que es tornaba a animar amb la riuada de gent i el bon ritme del Pep.

Diag. Mar ja s'em comença a fer pesat, els quadriceps ja van ben torrats, per sort els powergels els assimiló bé, i mantinc la dosificació prevista 15, 25 i 35.

El lateral del cinturó del litoral es fa llarg i aqui tenim l'ajuda del Guillermo que ens va estirant, aqui tinc una revifada que fa que acceleri un aprell de cops però el seny o el subconscient en fan afluixar.

Km 34,5, ambulancies al mig de la carretera, estan fent massatge cardiac a algún corredor/a, el silenci s'apodera de la corrua de gent. Desprès he llegit que era un noi irlandes de 27 anys que ha patit una aturada repentina i no han pogut fer res els serveis d'emergencia, # descansi en Pau #.

Lateral Ciutadella, cap a Arc de Triomf, pajara de cal ample, avituallament més enllà del 35... li dic al Guillermo (bé per senyes que no estaba ni per tirar coets ni un miser pet) que tirin.. entro a l'avituallamnet caminant, .. powergel, aigua, powerade, platan... i segueixo caminant fins a sota de l'arc de triomf. Vin ga Jordi "arranca", i ho faig a trote cotxinero... arribant a Urquinaona, torno a caminar una mica, la pajara no acaba de marxar... Pl. Catalunya i ve baixada.. aconsegueixo còrrer fins al C/Sant Ferran on torno a caminar "el port de primera" que hi ha per entrar a la Pl. Sant Jaume ;-) i desprès agafo per fí el "trote cotxinero" i a ritme de 6:30.... aconsegueixo arribar a meta!!!!!!!

Repte assolit sense entrenar i amb el risc de lesionar-me semblà que superat, des de el 15 febrer que vaig còrrer la 1/2 terrassa tocat, només havia fet dos sortides de 30' de cursa apeu, alguna sessió molt suau de natacio, i n parell d'esquiades de nòrdis tranquiles, vaja res de res!!!

Gràcies Jordi E. per la companyia que ens hem fet i felicitats per haver assolit un sub 4h, amb unes 3h58!!!!


(el dorsal a l fusta de planxar... com estic jo a hores d'ara)

Nota.- en Gami ha fet 5h53min a la Vassalopet per ser el 2100 de la general i 1er espanyol.